Foto: Benito Pajares · El remei -per anomenar-ho d'alguna manera- ha estat pitjor que la malaltia. El bord intent de censurar les fotografies de l'exposició "Moments d'un instant" relacionades amb el cas Gürtel ha aconseguit el contrari del que pretenia: que les imatges hagin pres una dimensió impensable abans de l'afer.

A més d'internet, que ha fet circular les fotografies quasi a l'instant, l'exposició ja es pot veure completa, sense censura, a la sala Tomás March de València. La Unió de Periodistes Valencians ha tornat a inaugurar la mostra en un acte multitudinari en que també hi ha assistit l'exdirector del museu, Romà de la Calle, que va dimitir dilluns per no estar d'acord amb la decisió.

El president de la Unió de Periodistes, Ximo Clemente, ha llegit un manifest denunciant la "censura" que ha qualificat d'"agressió inconcebible" i lamentant que s'hagi produït "més de tres dècades després de la desaparició d'eixe règim d'oprobi".

Clemente s'ha mostrat satisfet d'haver trobat "un nou espai de llibertat" en la sala Tomás March, agraint els seus responsables que hagin pogut muntar l'exposició al centre de la ciutat només una setmana més tard de la retirada del MuVIM i en aquesta de l'època de l'any.

El president de la Unió ha lamentat l'actitud "autoritària i menyspreadora" cap als mitjans de comunicació per part del govern valencià. Clemente ho ha exemplificat amb les negatives de Camps a contestar preguntes dels periodistes i ha definit com "exemple vast de manipulació que treu els colors a qualsevol professional" el tractament de la informació que fa Canal9.

Per la seva banda, l'exdirector del MuVIM, Romà de la Calle, ha agraït les mostres de suport rebudes i ha fet una valoració de la seva gestió al capdavant del museu, reconeguda des de diversos àmbits internacionals. De la Calle ha ironitzat amb el fet que la mostra 'Fragments 2010' haurà d'incloure "un apartat per a la llibertat d'expressió".

El catedràtic d'Estètica de la Universitat de València ha recordat que quan algú li diu que cal separar cultura, art i política es posa a "tremolar". De la Calle ha dit al respecte que "si és sospitosa la politització més sospitosa és la despolitització".