Barcelona · Les informacions que la premsa internacional dóna sobre Catalunya, de vegades esbiaixades amb intenció, de vegades poc acurades per mandra a combatre tòpics i a buscar més enllà del que diuen les principals capçaleres espanyoles, han estat el motiu de l'existència del Col·lectiu Emma des dels seus inicis.

Com assegura Quim Monzó a un article referent a aquest col·lectiu, si atenem al mètode d'investigació i a la recerca d'informació d'alguns dels professionals de la informació que han de projectar Catalunya a l'exterior -sovint assentats a la capital espanyola i completament aliens a la realitat que es viu al Principat-, trobem que mai els en faltarà, de feina, al Col·lectiu Emma.

La realitat, però, de vegades sorprèn i aquesta setmana mateix el Col·lectiu Emma ha volgut fer públic un article apatregut a la revista Time Magazine on la seva autora, Lisa Abend, planteja amb total normalitat que els estrangers, a Catalunya, aprenen català a les escoles des que són infants. El text posa com a exemple un centre educatiu de Cornellà i explica els seus programes d'integració que aplica no sols a l'alumnat, sinó també a la seva família en funció de les necessitats que aquesta presenta.

En la mateixa línia, un encertat article publicat al rotatiu anglès The Economist també informa de manera minuciosa sobre les dificultats amb què es troben els qui pretenen fer justícia a Espanya pels crims ocorreguts durant el franquisme. El text, sota el títol de The Next Civil War, explica els atacs per part de sectors poderosos de la societat espanyola contra el jutge Garzón per obrir, l'octubre del 2008, una investigació sobre les atrocitats i els crims comesos per abús de poder durant la dictadura de Franco.

L'article assenyala el "minúscul i podrós" partit de la Falange i la filla de Juan Negrín -que ha demanat que s'eviti que jutges i magistrats puguin fer investigacions sobre crims i assassinats previs a l'any de la mort del caudillo, l'any 1975-, com a principals components del nucli frontista contra els qui volen fer justícia.

El Col·lectiu ha penjat la carta de Tony Strubell enviada a The Economist en resposta a aquest article, en la qual l'autor assegura que el que es troba "sota la catifa" del "miracle de la democràcia espanyola", causaria un "gran shock a molts espectadors de fora", i on, alhora, denuncia la incapacitat espanyola d' "encarar el passat" i de fer justícia amb "aquells que van defensar la justícia contra el feixisme".