Barcelona · La Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de revisió de la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys. La fiscalia afirma que l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica ja anul·la a la pràctica aquesta sentència i per tant no cal instar la Sala Militar del Suprem a una revisió. La Comissió de la Dignitat ha afirmat que "això simplement no és veritat", ja que "si fos així el Congrés dels Diputats no hagués rebutjat d'incloure a la llei la declaració de nul·litat o que les sentències fossin declarades injustes i no il·legítimes com es va fer". Segons la Comissió, doncs, la negativa a revisar la condemna esdevé un "menyspreu envers el President Companys, el nostre Govern i tot el poble de Catalunya. No n'hi ha prou -continuen- amb una simple declaració en que es digui que moralment s'ha rehabilitat. La dignitat del president mai ha estat en dubte, el que és exigible és declarar nul·la la sentència i per tant indignes els qui el van condemnar a mort".

La Comissió considera que l'actitud de la fiscalia és una "nova prova de la incapacitat de l'Estat espanyol per  superar la dictadura franquista" i "complir el seu deure davant la història".


La justificació

A l'octubre del 2009, la Generalitat va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un document en què demanava a la Fiscalia General de l'Estat que interposés un recurs de revisió de la sentència condemnatòria del president màrtir davant el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, José Montilla, va recordar que la ciutadania encara esperava un "darrer gest" per honorar el president màrtir. El Govern, va advertir, no "desistirà" fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici.

La Generalitat havia demandat al ministeri públic que instés la Sala Militar de l'alt tribunal a la revisió de la sentència que el 14 d'octubre de 1940 va condemnar a mort el president.

La Junta de Fiscals de Sala ha estat deliberant durant la jornada d'aquest dijous sobre la possibilitat d'obrir aquesta via que passava per la Sala Militar. Aquest camí es preveia problemàtic per la jurisprudència tan rígida que defineix aquesta sala. En d'altres casos de judicis sumaríssims, la sala demanava fets nous, que no hi havia en el cas de Companys.

Per tot aquest seguit de motius, el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, va proposar una nova via que aportava noves interpretacions de la Llei de memòria història que el govern de Zapatero va aprovar l'any 2007, durant la seva primera legislatura. Amb la Llei a la mà, els fiscals entenen que la sentència ja queda anul·lada.

Concretament, argumenten que tant la sentència que el va condemnar a mort, com la que va ordenar embargar els seus bens, són "nul·les de ple dret" per "aplicació directa" de la Llei de Memòria Històrica. Després de l'aprovació d'aquesta norma, expliquen els fiscals, "no subsisteix aparença de legalitat o validesa" en les dues sentències perquè "han estat expulsades de l'ordenament jurídic" per l'esmentada Llei.

Això provoca que es declari "legalment improcedent" perquè l'objectiu queda sense "objecte" el plantejament d'un recurs de revisió davant el Tribunal Suprem, en concret a la Sala Militar, com plantejava la Generalitat.