Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 10 de de setembre del 2013 | 15:10
Opinió
Marta Alòs
Escriptora

La Via Catalana de la Diada 2013

Aquests dies d'eufòria col·lectiva he escoltat un bon grapat de bestieses i molt poques reflexions assenyades. La bestiesa més gran va sortir durant un sopar estiuenc entre amics. "Ja ho veureu ja... després d'aquesta Diada... Espanya es desfarà com un bolado".

Potser ho fa l'edat però ja fa temps que, quan escolto necieses, el cervell m'aconsella prémer ben fort les dents, cargolar la llengua i tancar la boca. Una pràctica on cada vegada m'hi trobo més còmoda alhora que m'evito situacions incòmodes. Aquella nit, però, no me'n vaig poder estar fins al punt que el meu amic em va dir que disparava a les ambulàncies.

La cadena humana, com a demostració d'un poble que lluita pacíficament per les seves llibertats, és encomiable i és a la vegada una magnífica eina mediàtica que organitza la societat civil per donar a conèixer a tot el món quines són les nostres aspiracions. Ho vam demostrar el 11 de setembre de l'any passat i ho tornarem a demostrar demà. Per tant, crec francament que els catalans ja hem demostrat fins i tot en excés que som capaços de defensar les llibertats des dels més elementals principis de la democràcia i del pacifisme gairebé gandhià.
La història ens confirma que els sacrificis d'un poble per la independència són molt més durs que la simple assistència massiva a una manifestació"
Ara, el que em sembla innocent i d'una ingenuïtat perillosa és que algú em pugui arribar a defensar que, amb això, la independència ja la tenim coll avall. Justament en aquest mateix sentit s'hi referia el periodista Antoni Bassas quan afirmava que no s'aconseguiria amb un parell de 11S multitudinaris. Sense negar que tot ajuda, hem de convenir que la història ens confirma que els sacrificis d'un poble que vol aconseguir la independència són molt més durs que la simple assistència massiva cada any a una manifestació o concentració. Encomiable però insuficient.

Hem de tenir clar que, encara que tenim la força de la raó, a Espanya tenen la raó de la força, per història, per ADN i, aquest punt és important, amb el recolzament d'una Europa que està constituïda per Estats que també tenen nacions que reclamen les seves llibertats. Sí, certament, fa molts anys que esperem i que mentrestant ho hem anat provant tot: tancament de caixes, declaració d'independència, però res ha reeixit.

Ara, potser com mai, hi ha un clamor de la gent. Un clamor que durant la Diada teixirà una cadena humana que volem que esdevingui lliure. Per això no podem ser il·lusos. Perquè no ens ho podem permetre. Hem d'estar disposats a fer sacrificis de debò, sacrificis propis d'una lluita, d'una lluita a favor de la llibertat. I per això no hi ha d'haver presa. No ens hauria d'importar tan el fet deposar-hi una data sinó que el futur arribi encara que sigui lentament. Perquè el present ja se'ns escapa i el passat ja és inamovible.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marta Alòs
Marta Alòs
Escriptora
Opinió · Política
Això no és un polític
Opinió ·
Temps de lectura
Opinió ·
PP, PSOE i el gihadisme
Opinió ·
La Marató, més enllà de l'èxit
Opinió · Política
La pell de la democràcia
Opinió · Política
El cas Pujol
Opinió · Política
Un 'book' reial
Indica publicitat