Sense un acord de fons entre tots aquells que compartim el compromís electoral de defensar el Dret a Decidir del poble de Catalunya, les possibilitats d'una consulta el proper any són mínimes. I és cert que amb acord català, però sense acord amb Madrid, tot plegat continua sent difícil.
Però, realment, un gran acord català, que inclogui socialistes i ICV-EUA, juntament amb CiU i ERC és la única opció per a fer creïble la demanda d'una consulta democràtica sobre el que entenem com el nou consens catalanista. I, certament, un no avui de Madrid a un acord ampli a Catalunya fa insostenible políticament la posició del PP i del PSOE a mig termini.
Clar que un acord català demana un mínim de generositat dels partits, una dosi d'audàcia considerable per part dels seus líders i la convicció que el lideratge responsable en democràcia obliga a trobar maneres de realitzar els anhels dels ciutadans. Si algú creu que de la frustració del procés polític que viu Catalunya aquests anys en pot treure algun tipus d'avantatge partidista, carregarà sobre les seves espatlles una enorme responsabilitat.
Tot plegat ha de posar en el centre de la política el diàleg i la voluntat d'acord com a premisses per a tirar endavant un projecte que té pretensions de ser històric. Diàleg i voluntat d'acord que implica mirar més allò que una majoria extraordinari compartim, el dret a decidir, que no pas la diferència que tenim sobre la resposta que volem donar al plet català ( la independència, la federació o la confederació amb els pobles d'Espanya...).
La frustració només acabarà beneficiant qui vol mantenir l''status quo' vigent; no ens farà avançar"
Continuo pensant la condició necessària, que no suficient, de l'èxit del procés polític que amb tanta intensitat està vivint Catalunya des dels Fets de setembre de 2012 i que la Diada d'enguany ha refermat, té a veure amb la capacitat intel·ligent de sumar tot el bloc democràtic i catalanista que compartim el dret a decidir en una proposta política concreta que puguem defensar conjuntament. Es tracta que els federalistes apostin sense recança per la consulta i que per tant no impedeixen, per activa o passiva, la seva celebració; i és tracta també que els independentistes no vulguem imposar les condicions de la consulta. Ni més ni menys. La unitat ens fa imbatibles. La fragmentació ens fa perdedors.
La frustració només acabarà beneficiant qui vol mantenir l'status quo vigent, i també els populistes i demagogs; no ens farà avançar ni un mil·límetre en les nostres aspiracions nacionals i farà encara més difícil encarar els reptes i problemes que té plantejats la societat catalana i que demanen respostes serioses en matèria econòmica i social pensant en un present duríssim per a centenars de milers de famílies i incert per a les generacions futures.
