En la seva investidura, Rajoy ha confirmat que no té la menor intenció d'aixecar el peu al coll de la "industriosa Cataluña" i que "ni de broma" pagarà els deutes de l'Estat amb Catalunya. La FAES ho té clar, uns Països Catalans empobrits són més fàcils d'assimilar.
Amb aquest panorama i una crisi a punt d'entrar en el seu cinquè any, seria bo fixar-nos un doble objectiu en el tràmit dels pressupostos: enfortir el país per fora, actiu en el món i capaç en la negociació davant Madrid, i enfortir-lo per dins, amb més equitat social i suport a l'economia productiva.
Els qui volem plenitud nacional hem de prendre el simple risc d'arribar a acords. Començant per denunciar activament el robatori que suposa el dèficit fiscal i deixant de ser dependents dels qui el volen perpetuar. El missatge del nou inquilí de la Moncloa és clar i meridià: sota formes moderades, la negació del nostre futur. Negociar és negociar i, aquí i arreu, sempre es fa millor des de la fortalesa que des de la simpatia submisa.
Urgeixen noves idees de fiscalitat progressiva que donin durabilitat al conjunt i tinguin efectes socials assumibles"
Però de res serviria ser valents a Madrid si el país se'ns desfés per dins. A Catalunya la fan forta els catalans i catalanes, nascuts aquí o no, que hi creuen i s'hi apunten, generen oportunitats i emprenen en l'economia, la cultura o la innovació social. L'equitat és estratègica. És clar que els números han de quadrar, però no és raonable que totes les mesures d'austeritat que ha proposat el president Mas des del 20-N siguin lineals, afectin per igual rics i pobres (aigües, carburants, ...) o més a pobres que a rics (taxes universitàries, copagament farmacèutic).
La crisi ha capgirat l'estructura d'ingressos i per això urgeixen noves idees de fiscalitat progressiva que donin durabilitat al conjunt i tinguin efectes socials assumibles en un país que suporta la sobrecàrrega del dèficit fiscal. L'impost sobre dipòsits bancaris, que ja s'aplica a l'Alemanya de Merkel o la Gran Bretanya de Cameron, és una bona proposta en aquesta línia. O la taxa turística i l'impost a les grans fortunes.
Hem de rebutjar la comoditat argumental de determinades formes de fer oposició. Hem d'assumir compromisos. Si el Govern no es tanca a la recerca d'ingressos progressius i si les mesures d'austeritat tenen en compte el nivell de renda, l'acord serà possible. Si persisteix en la retallada lineal i prioritza caure simpàtic al Govern de Madrid, no ho serà i ens afeblirem. Cara endins i cara enfora.
