Aquests debats tenen, però, procedències i opinions molt diferenciades. Així, mentre el primer ha estat un debat impulsat pel poble, per milions de catalans i catalanes, el segon ha vingut donat per la pròpia "mala gestió" de la institució més obscura de l'Estat espanyol.

De fet, els catalans fa segles que no tenim rei, i ni tan sols en volem. Al carrer, la monarquia aixeca més mofa que respecte i si mirem el reguitzell de formacions polítiques, veurem que no n'hi ha cap ni una que s'atreveixi a defensar-la de forma pública i notòria. La nostra hauria de ser, doncs, la tasca de centrar-nos en el debat que preocupa i ens afecta, el de les llibertats nacionals i la transformació del model social que hem acumulat en els darrers 40 anys. 
El futur país que construirem ha d'acabar amb els privilegis, també els de la monarquia. Hem de dir prou a l'antic règim"
Això és així fins que ens adonem que la monarquia és també un dels enemics principals que tenim del procés engegat. És, ens agradi o no, la figura més important d'un dels dos Estats als quals el nostre poble vol deixar de pertànyer. Ha defensat el centralisme espanyol ad perpetum. És un aliat evident de l'espanyolisme i de les elits d'un sistema amb el qual uns quants s'han fet rics mentre la majoria ens hem empobrit. Ja sigui a Qatar, a Aràbia Saudí o amb diners dels impostos de tots i totes, la monarquia espanyola ha participat (i molt) de l'estafa col·lectiva i es deu, evidentment, a qui la va instaurar, els hereus de l'antic règim franquisme. O és que algú sap trobar algun moment en la història dels darrers 300 anys en què la dinastia borbònica hagi defensat els drets nacionals i socials del poble català?

El futur país que construirem ha d'acabar amb els privilegis, també els de la monarquia. Hem de dir prou a l'antic règim. És per això que és necessari mostrar el nostre més ferm rebuig a aquesta institució hereva del franquisme des d'avui mateix. Deixem de reconèixer-la. Prou de fer-li reverències. El procés d'alliberament pot ser complex, però hem de tenir clar que el camí passa per començar-lo en tots aquells aspectes que ja podem iniciar-lo.
Legitimar la monarquia és posar pals a les rodes a la independència"
I el camí republicà a les nostres institucions és simple qüestió de voluntat política. La majoria social del país ho reclama i per això és lamentable les actituds de vasall com les constants mostres de seguidisme de diputats, opinadors i articulistes suposadament sobiranistes a la monarquia o la unió de CiU, PSC i el PP a Girona per reivindicar Felip de Borbó com a Príncep de la ciutat dilluns passat. Legitimar-la és, automàticament, posar pals a les rodes a la independència.

La llibertat no serà qüestió d'un dia. No hi haurà dia D. Es tracta d'avançar, d'anar traçant el camí i assolir la fita el més aviat possible. I evidentment, no hi haurà llibertat de bracet amb la monarquia borbònica. Ells, que han practicat el silenci amb el terrorisme d'Estat, la tortura, la discriminació de la nostra llengua i cultura, no seran mai cap garant de llibertat. I qui s'ho vulgui pensar, que busqui en els seus comptes corrents, a les mansions de les teocràcies aràbigues o en les cabanes de luxe de la sabana africana.