Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, ha recordat que la sectorial de defensa de l'ANC apuntava, quant a defensa i seguretat de la Catalunya independent, que "tots els estats membres de la Unió Europea, incloent-hi Luxemburg i Malta, tenen Forces Armades, i també que la majoria d'ells (tots menys Àustria, Xipre, Finlàndia, Irlanda, Malta i Suècia, per ser exactes) pertanyen a l'OTAN".

"A continuació --ha continuat Branchadell--, la sectorial analitzava les estructures de defensa de nou Estats amb una població i/o un PIB per càpita comparables als de Catalunya, entre els quals hi ha alguns dels que més han sonat en els últims temps com a models del país nou que projecta el sobiranisme".

Sobre això, Branchadell ha dit a l'article Exèrcit, sí; exèrcit, no que "més enllà del debat entre esborranys constitucionals, la política de defensa planteja un tema de fons que afecta els límits de la sobirania d'un possible Estat català independent" i s'ha qüestionat: "La Unió Europea i les potències occidentals, amb els Estats Units al capdavant, permetrien que un Estat català independent no tingués cap tipus d'exèrcit?"

Finalment Branchadell ha conclòs: "El bonisme, que diria aquell, està molt bé, però si això de l'Estat propi ha d'anar de debò a cert sobiranisme li fa falta una bona dosi derealpolitik també en política de defensa".