Barcelona ·
Això és el que es pregunta el professor a la UPF, Josep Gifreu, en un article publicat a El Punt, en el qual afirma que "la conjunció de diverses circumstàncies, algunes de gran recorregut històric, està fent possible un salt qualitatiu en la consciència dels catalans i catalanes sobre l'oportunitat actual de culminar el procés de reconstrucció nacional". Una consciència que "reclama a tots, ciutadans i partits, una ètica de responsabilitat per arribar a ser reconeguts definitivament a Europa i al món com a nació".
Segons Gifreu, actualment sonen alarmes entre els sectors més oposats al procés de maduració. Afirma que "s'han desfermat dos tipus d'alarma amb virulència desigual, però d'alguna manera complementàries". En primer lloc, "hi ha tot el guiri-gall d'alarmes dels sectors tradicionalment més hostils al catalanisme i al reconeixement de la nació catalana. s com una gran orquestra amb molts instruments, alguns de cridaners i estridents, d'altres aparentment més en sordina". Al costat dels exponents de l'anomenada caverna espanyola, "hi ha els polítics i plumífers més o menys elegants de l'entorn del PP. Toquen i sonen a Madrid, a València, a Palma o a Barcelona". Per desgràcia "disposen per llei d'altaveus importants a cadenes de ràdio i TV, a la premsa de gran difusió i a internet amb confidencials i blocs incendiaris. Són perillosos per intolerants i prepotents, però el seu discurs no enganya ningú".
Per contra, comença a emergir un nou discurs de sectors espanyolistes moderats molt perillós: "s un discurs que alerta contra una suposada divisió social a Catalunya que provocaria el procés de maduració de la consciència nacional. s el discurs que aglutina ara la cúpula dirigent del PSC (amb Montilla, Iceta, Corbacho o Ferran com a portaveus). La premsa afí va atiant la por, el temor a la greu ruptura social que significaria la independència". Gifreu explica que "abandonat l'argument economicista per negar la viabilitat de la separació, ara tocaria punxar la fibra íntima de la cohesió social i alertar contra l'escissió entre dues Catalunyes, la catalana i l'espanyola. Voldrien reduir la complexitat actual de la societat catalana a l'esquema de les dues ànimes del seu partit".
Però subratlla que la història del catalanisme demostra justament el contrari: "L'ideal del catalanisme és l'assoliment de la ciutadania catalana plena. Els corrents catalanistes poden ser d'esquerra, de centre, de dreta, radicals o moderats. Però de Catalunyes només se n'imaginen una: complexa, plural, contradictòria, imperfecta, però una i unida. Acusar el catalanisme de causar l'escissió social ataca el cor mateix del projecte nacional comú que defensa. Confon una política de partit amb una de país".
Gifreu creu que els socialistes catalans "hauran de canviar de discurs si no volen convertir-se en mers companys de viatge dels seus adversaris nats, els del PP, que només pensen en una de les dues Espanyes i en com eliminar l'altra". I recorda que "el catalanisme ha estat l'única força de cohesió social a la Catalunya contemporània, i en l'aventura d'ara els socialistes catalans no poden deixar de ser-hi".
