Zapatero creu que els més bojos o forassenyats d’ETA s’han acabat imposant dins de l’organització i que per això ha quedat suspès l’alto el foc. Una decisió, segons el president espanyol, que situa a ETA en una carreró sense sortida. El líder del PSOE –i això sí que és poc assenyat– sembla no haver-se adonat encara que ha disposat de la millor oportunitat que fins ara ha tingut un dirigent polític per resoldre el conflicte basc, amb una ETA més decidida que mai a buscar una solució i amb una Batasuna més pragmàtica i flexible que mai.
I malgrat això, Zapatero no ha volgut arriscar-se la pell i ha deixat escapar aquesta oportunitat d'or. ETA no és l'única que està en aquest cul de sac. Zapatero i el mateix procés de pau també li fan companyia. Després de catorze mesos de procés frustrat, és força decebedora i trista l'actual foto de la classe política basca i espanyola: Zapatero sense la valentia suficient per plantar batalla oberta al PP; el PNB d'Imaz, dividit, que aprofita l'actual crisi per insistir que amb Batasuna no es pot parlar perquè no és una interlocutora vàlida; Arnaldo Otegi, el principal interlocutor de l'esquerra abertzale, a la presó; el lehendakari Ibarretxe, sense marge de maniobra, i Rajoy, Zaplana i Acebes més contents que mai amb el panorama que tenen davant seu.
I mentrestant, Zapatero tracta amb delicadesa al PP -el partit que més energies ha invertit per enfonsar el procés de pau- i reserva la mà de ferro per als independentistes bascos. Des de Ferraz sorgeixen noves autolimitacions i el secretari general del PSOE dicta ara, després de nombrosos filtres judicials i d'il.legalitzacions, que els socialistes navarresos no poden coincidir en el vot amb ANB per desallotjar dels ajuntaments a UPN. Una decisió que regala l'alcaldia de Pamplona a la dreta regionalista. I Nafarroa Bai es queda amb un pam de nas perquè el canvi era possible a la capital de Navarra amb un mínim de voluntat política per part de Zapatero. És una bogeria, no té cap sentit ni tampoc aportarà cap futur benefici electoral als socialistes cedir el bastó de batlle a la conservadora Yolanda Barcina.
La constitució dels ajuntaments basco-navarresos també ens deixarà una imatge més: 282 regidors d'ANB no podran ocupar els càrrecs que els corresponen perquè han estat escollits a través de llistes anul.lades pels tribunals. D'aquesta manera la voluntat de milers de bascos que van acudir a les urnes el passat 27 de maig xoca amb la legalitat espanyola. Però el que sorprèn és que partits abertzales com el PNB i Eusko Alkartasuna, que sobre el paper rebutgen la Llei de Partits, ara que poden, es neguen a desactivar-la i ignoren l'emplaçament de l'esquerra abertzale perquè sigui respectada la voluntat popular.
Dues persones, gens sospitoses de combregar amb les tesis de l'independentisme basc han definit molt bé aquesta situació. Pel catedràtic en dret constitucional Javier Pérez Royo, "el que s'està perpetrant és la liquidació electoral d'una minoria. La liquidació d'una minoria té un nom. La liquidació electoral també l'hauria de tenir", i conclou: "Amb el temps aprendrem que el que s'està fent és una barbaritat." L'altre reflexió és de l'antic fiscal anticorrupció. Segons Carlos Jiménez Villarejo, a Espanya es viu "un cert Estat d'excepció" gràcies al seguidisme que practica el govern de Madrid respecte de la involució democràtica que a tot el món estan impulsant els Estats Units. Això a Euskal Herria, a tall d'exemple, es pot copsar amb els casos d'Ondarroa i Elduain. En la primera població, situada a Biscaia, la llista il.legalitzada d'ANB va aconseguir la majoria absoluta dels vots, però l'alcaldia serà per al PNB. A Elduain, feu tradicional de l'esquerra abertzale a Guipúscoa, hi governarà per primera vegada el PP, formació que ha obtingut un sol vot en aquest poble de 216 habitants, on la candidatura d'ANB també ha estat eliminada. És la democràcia a l'espanyola gràcies a la Llei de Partits sorgida d'un Pacte Antiterrorista ideat per Zapatero l'any 2000.
