Zapatero té un estil molt curiós de fer política. No compleix els compromisos que adopta amb els seus eventuals interlocutors, cau en l’immobilisme i a partir d’aquí es fa l’harakiri, recula posicions i cedeix terreny al PP. Sempre utilitza la mateixa fórmula i l’engany és un dels ingredients fonamentals de l’estratègia aplicada pel president espanyol en tots els àmbits en els quals intervé. La reforma de l’Estatut de Catalunya i el procés de pau basc en són dos bons exemples En els últims anys –i ja és difícil– ha enganyat a tothom, fins i tot a pesos pesants del seu mateix partit.
El PP, ETA, Batasuna, CiU, ERC i Pasqual Maragall han estat víctimes de les mentides de Zapatero. Ara al “club d’enganyats” cal sumar-hi un nou membre, Nafarroa Bai, coalició formada per Aralar, Eusko Alkartasuna i el PNB. El líder del PSOE continua ampliant la seva particular llista de damnificats i el que sorprèn ara és que el seu principal aliat, Josu Jon Imaz, també ha caigut en les xarxes de l’engany. Des de Madrid Imaz no ha parat de rebre fins fa ben poc elogis dels socialistes, els quals han destacat la seva moderació i, enlluernat per aquests comentaris, l’actual president del PNB va anunciar que el seu projecte no passava per enfrontar-se a Espanya sinó per captivar-la. En aquests moments però, el captivador ha acabat captiu del PSOE. Ignorant les advertències del seu antecessor, Xabier Arzalluz –per qui els compromisos dels socialistes “tenen menys caducitat que un iogurt”–, Imaz ha dedicat molt de temps i moltes energies en ajudar a Zapatero a “retallar” el procés de pau i ha debilitar a l’esquerra abertzale. I Madrid, com Roma, no paga a traïdors.
Els socialistes navarresos han evitat el canvi polític a l’Ajuntament de Pamplona. Han preferit lliurar aquest consistori a la dreta representada per UPN abans que a Nafarroa Bai. La justificació d’aquest regal als cosins germans del PP és que no estaven disposats a votar el mateix que els dos regidors independentistes d’ANB. Però l’engany ha quedat novament al descobert. Al parlament foral no hi ha representació d’ANB –perquè la llista va ser il·legalitzada– i tampoc han permès un canvi en la composició de la mesa. Socialistes i UPN s’han donat suport mutu i han ocupat els principals càrrecs de la cambra autonòmica. S’allunya així la possibilitat d’un canvi de govern a Navarra. El PSOE es resisteix a desbancar al partit de Miguel Sanz –radical antibasquista–. Zapatero no vol “contaminar-se” amb ANB però tampoc accepta expulsar del poder a la dreta navarresa amb l’ajut de la moderada Nafarroa Bai. El “Montilla de Navarra”, Fernando Puras, es va presentar a les eleccions apostant pel canvi i, ara, l’obstaculitza i no tanca la porta a un pacte amb Sanz. Això sí, l’home de Zapatero en aquesta comunitat diu que continua buscant un acord amb una Nafarroa Bai –la segona força política del territori– que cada cop està més indignada i desconcertada. Ferraz ha donat carabasses a Imaz i als navarresos progressistes i abertzales. A alguns socialistes encara els queda una mica de vergonya i de dignitat. És el cas d’Elena Berruezo, exparlamentària del Partit Socialista de Navarra i actual membre del Comitè Federal del PSOE: “Si no s’aconsegueix aquest govern de progrés –es refereix a un tripartit format per Nafarroa Bai, el PSN i Esquerra Unida– la traïció haurà estat absoluta perquè una majoria dels navarresos volia un canvi polític, real, cap a un govern de progrés.”
Una socialista reconeix que el seu partit practica la traïció! No cal entossudir-se, doncs, picant ferro fred. Zapatero i el PSOE eviten, per tàctica o convenciment, assumir qualsevol risc polític. Una vegada més demostren que no són de fiar.
