Escòcia i Gal·les han iniciat una estratègia conjunta davant del veto unilateral de Westminster als nous acords de la UE.
En una carta signada pels primers ministres escocès i gal·lès, Alex Salmond i Carwyn Jones, els mandataris han expressat el seu desacord a David Cameron sobre l'aïllament britànic del nou tractat i han expressat "un sentiment comú d'exclusió per part de les administracions amb autogovern del Regne Unit".
La missiva exigeix a Cameron convocar una reunió urgent per debatre, entre les quatre administracions del Regne Unit (comptant-hi la d'Irlanda del Nord), la política exterior britànica amb relació a la Unió Europea. Però aquesta no és la primera carta creuada entre Edimburg i Londres; fa pocs dies Cameron replicava a Salmond que havia pres la decisió de no firmar el nou tractat (malgrat que el signen els 26 estats restants de la UE) pel bé de "tot el Regne Unit en conjunt", mirant de mantenir els interessos que es paguen pel deute més baixos que a la resta de la UE.
Però Salmond i Jones volen tenir veu i en l'escrit recorden que moltes decisions preses a Brussel·les afecten els seus ciutadans i no hi poden dir res ja que la seva voluntat no compta a les grans cites europees. Els executius de Cardiff i Edimburg deixaren de ser convidats a les comissió d'assumptes europeus de Londres el 2008 i ara mateix no disposen de cap mecanisme de control sobre l'agenda en política exterior de Westminster. La indústria pesquera escocesa podria ser una de les primeres damnificades per la posició antieuropea del Govern conservador de Cameron, ja que durant aquesta setmana es redefineix la regulació del sector a Brussel·les.
Un dels màxims representants de l'administració britànica assenyala com un gran repte mantenir tot junt un regne cada vegada més desunit
La polèmica sobre el veto de Londres al nou tractat arriba en unes setmanes en què es podria produir un fet insòlit: el Parlament escocès estaria a punt de tombar per primera vegada una consent motion votada a Westminster. Es tracta de l'anomenada Welfare Reform Bill, una llei que retallaria els beneficis socials dels ciutadans més vulnerables i dependents. Tot i que el Parlament de Holyrood no disposa de competències per rebutjar aquesta llei, en teoria hauria de donar-hi el vistiplau; laboristes i independentistes sembla que votaran conjuntament en contra de la nova legislació a la cambra escocesa.
La votació faria palesa l'enorme discrepància existent sobre el model social entre els governs conservador-liberal de Londres i la majoria socialdemòcrata d'Edimburg. No és estrany, doncs, que enmig de tot aquest guirigall un dels màxims representants de l'administració britànica, ara a punt de jubliar-se, hagi alertat aquesta setmana que la "carpeta constitucional" dominarà l'agenda política del Regne Unit durant els propers anys i assenyali com un gran repte mantenir tot junt un regne cada vegada més desunit.
