
El 2015 serà un any trepidant políticament. La cursa, frec a frec, entre el calendari electoral català i espanyol serà determinant per garantir l'èxit final del procés cap a l'Estat propi. Madrid controla totes les cartes menys una: la decisió de fixar la data d'uns comicis plebiscitaris a Catalunya.
Madrid ·
Aquesta és l'arma més important que té ara mateix l'independentisme -de fet, el president de la Generalitat- per evitar que l'unionisme prengui la iniciativa i obligui el projecte sobiranista a anar a remolc dels passos polítics que es puguin prendre a l'estat espanyol. Això seria letal, sobretot, perquè a partir de les eleccions municipals del mes de maig --que poden ser un vertader terratrèmol-- l'agenda a Madrid la marcarà Podemos.
Tot i no participar-hi directament amb aquesta marca, el previsible bon resultat de moltes candidatures unitàries d'esquerres situaran el debat en el terreny de la regeneració democràtica i la reforma constitucional. L'entorn de Pablo Iglesias creu, i així ho ha expressat en públic, que la manera de debilitar l'independentisme és rentant la cara a Espanya, marcant distàncies amb el bipartidisme de PP i PSOE.
Si Catalunya no ha convocat abans eleccions (febrer-març) es veurà atrapada per un procés constituent espanyol que, en funció de quins siguin els resultats de les municipals primer i de les espanyoles després, serà inevitable. Si hem renovat abans el Parlament, forjant una sòlida --i plural-- majoria favorable a l'Estat propi, el procés constituent català estarà blindat i serà imparable. I en cas que, més endavant, Espanya faci els deures i accepti dialogar hauria d'acatar la realitat catalana en marxa tal com és. És a dir, no tindria més remei que avenir-se a celebrar un referèndum d'autodeterminació. President vostè té la paraula.