Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 30 de de gener del 2012 | 16:03
Crònica · País Valencià

Bomba Camps

L'evolució del judici pel 'cas dels vestits' ha permès que el resultat final no haja sorprès gairebé ningú. Dia rere dia, declaració rere declaració, les proves incriminatòries i l'absència de proves exculpatòries de part de les defenses eren tan evidents com la predisposició d'alguns membres del jurat a absoldre el principal acusat, Francisco Camps.

No hi haurà retorn
Camps sap que la seva etapa a la Generalitat ja és història, amb un Alberto Fabra enfangat per la desastrosa situació financera que ha heretat del seu antecessor

València · Però, un cop ha aconseguit el veredicte de "no culpable", ara Camps esdevé una autèntica bomba al si del PP i, molt especialment, al si del PPCV.

Què pot passar a partir d'ara amb ell? Aquesta és la gran pregunta que aquests dies ocupa i preocupa l'opinió pública (i publicada, sobretot) valenciana. Val a dir que el 22 de maig del 2011, ara fa poc més de sis mesos, Camps va dimitir el càrrec de president de la Generalitat després d'haver revalidat la majoria absoluta que ja havia obtingut els anys 2003 i 2007, cosa que no ha fet cap més president del Consell. Eduardo Zaplana tan sols n'hi va aconseguir una, i Joan Lerma, que s'hi va estar 13 anys, únicament dues. Per tant, amb els nombres a la mà, el resultat de Camps és el més exitós de cap polític valencià de la història recent. Per contra, Alberto Fabra, el seu successor i actual president (de la Generalitat i del PPCV, que Camps va dimitir d'ambdues responsabilitats), va accedir a l'alcaldia de Castelló de la Plana (l'any 2005) com ho ha fet al capdavant del Consell, gràcies a la renúncia dels seus predecessors.
Camps sap del cert que la seua vida a la Generalitat és història
Amb tot, resulta impossible pensar en un nou debat d'investidura a la cambra valenciana: n'hi va haver un al juny (per investir Camps, que només governaria un mes i uns pocs dies de la legislatura en curs), un altre el juliol (per elevar Fabra a la presidència) i aquest en seria el tercer, per tal de reinstaurar l'ordre establert abans del judici. Impossible. Encara més quan cada dia veiem retallades que ha de prendre Alberto Fabra (avui dilluns ha dit que, "com a pare, també em manifestaria contra les mesures preses per la Conselleria d'Educació") a causa de la situació tan penosa que ha heretat de l'anterior president i de la qual són ben conscients els ciutadans valencians i els espanyols. La imatge del País Valencià és per terra...

Comptat i debatut, Camps sap del cert que la seua vida a la Generalitat és història, i no sols perquè Mariano Rajoy (que el va trucar minuts després que es coneguera el veredicte, amb Camps a la sala i d'Alemanya estant) tinga tan clar com ho té, que Camps no hi pot tornar. El gran entrebanc que trobarà Camps a partir d'ara és que no hi ha cap càrrec a la política autòctona (ni tan sols la presidència de les Corts) que li rehabilite de cap manera. No n'hi ha. I mantenir la seua condició de diputat ras i de membre del Consell Jurídic Consultiu (CJC) en qualitat de membre nat és una altra opció que difícilment s'allargarà més enllà de l'estiu, el període de recuperació que Camps potser es marcarà abans no torne a mirar d'influir-hi. La primera aparició pública a l'àmbit del PP podria ser el congrés estatal que la formació de la gavina celebrarà a Sevilla del 17 al 19 de febrer. O siga, ja mateix.
És probable que en uns pocs mesos Camps siga elevat a un alt càrrec d'alguna gran empresa
En aquella trobada es podria començar a parlar de com reubicar-lo. El fet que el judici s'haja allargat tant (en principi era previst que només se celebrara al desembre, tot coincidint amb la investidura de Rajoy, abans del primer consell de ministres) posa costera amunt la possibilitat de concedir-li algun càrrec més honorífic que significatiu. Per exemple, el lloc d'ambaixador al Vaticà (una plaça que el gallec Francisco Vázquez ha cedit en benefici de la veterana diplomàtica María Jesús Figa López-Palop) o un dels llocs reservats a les Corts valencianes per tal de nomenar senadors per designació territorial, tal com va ser-ho Manuel Fraga o ara ho són els ex-presidents socialistes Josep Montilla, Francesc Antich i Joan Lerma. Un premi massa escàs, però, per hom que té tantes ànsies de grandesa i que s'ha sentit humiliat de manera injusta i ara vol rescabalar l'orgull perdut pel camí. Una persona molt familiar i "molt valenciana" que tampoc no vol marxar de casa.

Ateses les circumstàncies, doncs, és probable que en uns pocs mesos Camps siga elevat a un alt càrrec d'alguna gran empresa (compte amb Iberdrola, ja que és bon amic del màxim responsable, Ignacio Sánchez Galán), tal com va ser-ho Zaplana, actual delegat a Europa de Telefónica, o José Luis Olivas, que va deixar la presidència per passar a la presidència de Bankia. Però a diferència dels seus antecessors immediats, Camps té clar que vol tornar a la política. De fet, se'n sent més a dins que mai. Sap què va passar amb el zaplanisme i se sent campsista. Un campsista rebel.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat