Manifestació contra la tortura

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat a l'estat espanyol a indemnitzar amb 23.000 euros a Aritz Beristain, un ciutadà de Donostia detingut el 2002 per la seva presumpta implicació en accions de la Kale Borroka. Tot i l'existència de lesions, l'estat no va investigar les denuncies de tortures que Beristain hauria rebut a mans de la guàrdia civil.
Es tracta de la segona condemna europea a Espanya per mirar cap a una altra banda davant les denúncies de tortures, després de la que va rebre l'Estat per no investigar les denúncies dels detinguts durant la macrooperació de Baltasar Garzón del 1992 a Catalunya. Curiosament, Garzón, icona d'un suposat progressisme que li ha dedicat fins i tot un documental, fou qui va enviar a la presó a Beristain després que aquest passés cinc dies incomunicat a mans de la guàrdia civil i aparegués amb lesions. El 30 de gener del 2003, el jutge Fernando Andreu el va posar en llibertat.

Estrasburg considera que, arxivant les denuncies de tortura, es van afectar els drets de Beristain a la integritat física i moral i a la protecció objectiva dels jutges i dels tribunals. La sentència també indica que els informes mèdics elaborats durant la seva detenció reflectien que l'arrestat havia sofert lesions, fet que hauria d'haver desembocat en una investigació amb "més profunditat".

Les tortures

En la seva denúncia, Beristain va relatar que quan el traslladaven en cotxe, "em van posar una bossa al cap, de tant en tant m'apretaven per ofegar-me, em donaven cops a les costelles [...] i m'amenaçaven". Un cop incomunicat a Madrid, el detingut explica que els cops als testicles, a les costelles i al cap eren constants. Beristain també recorda que el colpejaven amb una pistola i amenaçaven a disparar-lo.

Uns relats que, desgraciadament, es repeteixen amb inusitada freqüència, especialment a Euskadi, com demostren les recents detencions, incomunicacions i denúncies de presumptes membres d'ETA.