
Potser avui no tocaria però és de justícia fer-ho: reconèixer que el Principat de Catalunya ha posat en marxa el seu camí cap a la sobirania i ha oblidat la resta de la nació: el País Valencià i les Illes Balears. Cal reflexionar-hi.
Cal reconèixer que la derrota del PP al País Valencià (que pot recuperar el seu nom) i a les Illes és doble, ja que no sols queda derrotat el PP sinó també el seu projecte de nacionalisme espanyol assimilador i la gran operació de l'Estat per acabar amb la llengua catalana i els signes d'identitat i unitat de tots els Països Catalans.
Fins fa uns pocs mesos, persones vinculades a les estructures d'Estat i a les seves clavegueres es vantaven que el País Valencià, mal anomenat Reino de Valencia, i les Illes, eren el laboratori on el nacionalisme espanyol pretenia acabar en una dècada o dues amb la llengua catalana i els signes d'identitat del mallorquinisme i el valencianisme polítics. Per així assimilar-los definitivament al projecte nacional espanyol. Però la corrupció, la prepotència i l'atac al signes d'identitat i la llengua pròpia van provocar a les Illes i al País Valencià una forta resistència basada en el suport popular.
Catalunya no podrà avançar sòlidament sense una estratègia de coincidència i complicitat amb la resta de la nació"
A les Illes, tot i haver perdut els seus mitjans propis de televisió (Televisió de Mallorca) i d'haver vist debilitada IB3, l'atac constant contra la llengua i el sistema d'ensenyament propi va provocar la mobilització més gran que es coneix des de la transició democràtica, així com el reforçament d'una potent societat civil, que té com a punta de llança l'Assemblea de Docents. En el camp polític, les organitzacions PSM-MES i el sector mallorquinista del PSOE, han articulat una resposta junt amb el nou moviment del Podemos que han fet possible l'alternativa al PP.
I al País Valencià, tot i certes victòries del projecte assimilador espanyol, el valencianisme polític, resistent encara en alguns sectors del partit socialista, d'Esquerra Unida i sobretot en la nova força Compromís, ha aconseguit articular al País Valencià una alternativa que aconseguirà evitar una nova victòria del PP a la ciutat de València, a moltes altres ciutats i al Govern de la Generalitat Valenciana. El retorn d'una televisió pròpia i d'una escola valenciana seran vitals per a recuperar-se de l'assimilació que s'havia intentat fer.
Encara resten, però, incògnites, tant al País Valencià com a les Illes: quina actitud adoptaran les forces de l'entorn de Podemos vers la qüestió de la llengua i l'autonomia? Com es podrà articluar un projecte polític i una estratègia per a recuperar els anys nefastos del PP? Des del Principat cal observar seriosament els moviments i canvis que s'albiren al País Valencià i les Illes, i cal entendre d'una vegada que Catalunya ha d'anar al capdavant, però que aquesta no podrà avançar sòlidament sense una estratègia de coincidència i complicitat amb la resta de la nació.