No és que necessitéssim millorar, sinó que vam suspendre descaradament i caldran molts canvis per poder avançar i aprovar.

No comparteixo les opinions d'aquells que volen generalitzar la culpa de tot allò que el context de crisi està evidenciant: la irresponsabilitat de les classes dirigents, tant en l'àmbit econòmic com en el polític. En aquests moments estan afectats per presumptes delictes la monarquia, el partit polític que té la majoria de govern a tot l'estat, i el partit polític que a Catalunya té la responsabilitat de govern. Per si això fos poc, hem vist com el Poder Judicial, un altre dels garants principals d'una societat democràtica, també ha quedat en entredit no sols per les seves actuacions més que sorprenents en certes sentències –recordem la de l'Estatut de Catalunya, per no anar més lluny. Per un noment, tot allò que el franquisme ens va arrabassar, i que ens pensàvem que amb les tres llargues dècades de democràcia havíem pogut recuperar, ens adonem que trontolla, que els fonaments d'aquesta societat democràtica està afectada per un corc que la va minant.

No hi ha signes de cap reconeixement de la situació per part dels causants. Tothom mira cap a l'altra banda. Deixem que actuï la justícia, diuen. Mentrestant, anem passant el temps. La classe política es manifesta com a superada davant la situació. Tret de les comptades excepcions, que per sort n'hi ha, en general tot són fugides endavant. Mentre els ciutadans ens veiem afectats per retallades, per pèrdua de drets socials, adquirits a base de moltes lluites i moltes renúncies, la classe política no ha fet cap gest per teatral que fos, ni tan sols de solidaritat. No es veu voluntat política de canvi. Ben al contrari, l'únic consens és no promoure cap llei de transparència, cap mesura que beneficiï el ciutadà directament i no només al poder econòmic.

Les classes que s'autoanomenen dirigents ja no ho són per mèrit propi, perquè exhibeixen un sentit de pertinença a la comunitat, perquè estan més ben preparades, perquè posseeixen uns valors ètics i morals capaços de ser irradiats a tota la societat. És més, són aquells que amb la connivència d'alguns polítics –al seu servei- aprofiten tot el que genera l'aportació col·lectiva per fer-ne negoci propi, privat.
Cal que en començar el nou curs siguem capaços de fer i complir bons propòsits, per tal de no continuar permetent una situació que ens aboca a la misèria moral cada dia"
Se'ns diu per exemple que els creuers, el turisme, els esdeveniments esportius generen tanta riquesa a la nostra ciutat, al nostre país. Mai no hem sabut exactament en què es concreta. Durant els darrers mundials de natació, els mitjans ens van fer saber que l'Ajuntament de Barcelona havia anunciat que havien generat 5€ de benefici (a mans privades) per cada euro invertit (de diner públic). Tots treballem, tots aportem per tal que uns pocs puguin fer negoci. Els mitjans de comunicació no fan el paper crític i d'anàlisi que caldria fer. Són caixes de ressonància dels interessos d'aquesta plutocràcia que, aquí i allà, ha nascut per fer negoci i no cal que sigui necessàriament net.

Què podem esperar d'allò que abans en dèiem elits, i que ara seria una procacitat emprar aquesta paraula? Veiem amb estupor com alguns dels principals responsables polítics no tenen cap pudor a l'hora d'exhibir la seva ignorància, ni cap categoria moral –la conversa de la Sra. Camacho amb la Sra. Álvarez és ben il·lustrativa del que dic-, parlen amb una frivolitat que fa feredat i es permeten tot el menyspreu per aquells a qui representen.

Davant d'aquesta avaluació de final de curs desastrós, em vénen al cap unes paraules del discurs que Haruki Murakami va pronunciar a Barcelona en rebre el Premi Internacional Catalunya, el 2011. Feia pocs mesos de l'accident nuclear de Fukushima i les seves paraules sobre els fets succeïts crec que són ben útils per aplicar a la situació que vivim nosaltres avui: 'Tenim la culpa (tots) per haver permès o tolerat l'existència d'un sistema corrupte. Perquè el que ha passat és un problema que afecta la nostra ètica i el nostre model'.

Doncs sí, sempre venerat Murakami, si tots els japonesos són culpables de no haver denunciat que la central de Fukushima era massa a prop del mar, que si per estalviar costos s'havien obviat mesures de seguretat; nosaltres, que no som en cap cas culpables de la crisi, sí que som culpables de continuar permetent que el nostre sistema hagi arribat a un grau tan alt de corrupció, que res no canviï.

Cal que en començar el nou curs siguem capaços de fer i complir bons propòsits, per tal de no continuar permetent una situació que ens aboca a la misèria moral cada dia que passa. Cal que els moviments socials, que al nostre país sempre han sabut reaccionar, siguin prou forts per fer un cop de timó a la situació. Necessitem, doncs, bons propòsits i fermesa per acomplir-los, per tal que el nou curs no sigui només d'aprovat, sinó d'excel·lent. Si no, TOTS serem culpables.