A hores d'ara l'acrònim DUI ja resulta familiar a molta gent, la declaració unilateral d'independència està en boca de tothom. S'ha generalitzat la idea que si no hi ha consulta toquen eleccions plebiscitàries i, si la majoria és suficient, la DUI. Tant és així que, davant de les dificultats que s'estan veient per tal d'acordar una pregunta, hi ha qui ha acabat concloent que tant se val la consulta. Pensen que, al final, la única via cap a la independència és la DUI. Tanmateix, cal posar en dubte aquest "tan se val".
En el que està d'acord el 80% de la societat catalana és en anar a votar. I no podem oblidar que és la reivindicació democràtica la que ens ha portat a on som. Potser això ha quedat una mica en segon pla arrel dels dos últims 11 de setembre, però val la pena recordar que el cicle reivindicatiu en el que estem immersos va començar l'any 2006 amb la multitudinària manifestació del "Som una nació i tenim el dret a decidir". El cicle reivindicatiu és democràtic, no independentista en primer terme.
La manera més universal d'explicar (de generar un relat que es diu ara) l'actual estat de coses és mostrant la fallida democràtica (constatada en múltiples nivells i exemples) de l'estat espanyol i el contrast, gairebé dramàtic, amb la reivindicació democràtica de l'altra banda. Centenars de milers de persones manifestant-se per tres cops consecutius en favor del dret a decidir i l'organització d'una consulta no oficial en la que van participar més de 800.000 catalans ens fa únics -sí, únics!- en el món. A Europa hi ha gent que no entén que vulguem la independència, però hi ha molts més que no entenen que no puguem votar. Aquest no és un argument entre d'altres, aquest és l'argument. Perquè és la darrera constatació, en llenguatge internacional, de les dues fallides fonamentals de l'estat espanyol: democràtica i de reconeixement.
Si la societat va ser capaç d'organitzar una consulta amb totes les garanties exigibles, com no ho podrà fer la Generalitat amb el suport del poble?"
És cert que a Kosovo no es va fer cap referèndum i que aquesta via ha estat avalada pel Tribunal Internacional de Justícia. Però al Parlament kosovar la DUI va tenir un suport del 90%. No hi havia dubtes entre la immensa majoria dels representants. No es tractava només d'un resultat democràtic, sinó meridianament clar. Tampoc es va votar quan Txèquia i Eslovàquia es van separar. En aquest cas també existia un ampli consens de les elits polítiques. Sí, en canvi, s'han fet consultes a: Quebec (1980, 1995), Eslovènia (1990), Geòrgia (1991), Croàcia (1991), Estònia (1991), Letònia (1991), Lituània (1991), Ucraïna (1991), Eritrea (1993), Timor Oriental (1999), Montenegro (2006), Sudan del Sud (2011), i Puerto Rico (2012). I el 18 de setembre del 2014 està prevista la d'Escòcia.
A Catalunya, per contra, algunes elits enlloc de posar-se al capdavant d'un poble mobilitzat com mai i com enlloc, són més part del problema que de la solució, i posen en dubte perquè els paguem. A qui representen? Fins i tot aquells que mostren les seves simpaties, en l'eix més social, per moviments com "som el 99%" no semblen interessats a representar a la immensa majoria en l'eix nacional que vol, senzillament, ser preguntada amb una pregunta clara que mostri si volem o no la independència. Sembla que alguns vulguin convertir aquesta consulta en un altre referèndum de l'OTAN, un cas paradigmàtic de manipulació, se'n recorden? Es preguntava si es volia formar part de l'OTAN però sense entrar en l'estructura militar, reduint la presència militar nord-americana i prohibint les armes nuclears en territori espanyol. Votar no, era estar en contra de les dues darreres qüestions? Impossible discernir la voluntat real dels ciutadans. Aquesta vegada, però, ningú podrà acusar a Alfonso Guerra de cuinar la pregunta. Els aprenents de bruixot són més a prop.
Es pot entendre que hi hagi gent a qui li agradaria una Espanya federal, però una de les primeres obligacions d'un bon polític és mostrar a la societat el que és possible i el que no ho és. En tot cas, per a aquells que volen una Espanya diferent, deixem que ells mateixos valorin què és més versemblant: votant no, si creuen que és possible que PP i PSOE es posin d'acord per reformar Espanya, o votant sí, si creuen que és més factible que una Catalunya amb voluntat pròpia s'hi pugui integrar negociant les condicions.
Per tot plegat, ara caldrà sortir a reivindicar --potser el darrer esforç mobilitzador-- el vincle fonamental entre les dues coses: dret a decidir, i a decidir sobre la independència, i no sobre una altra cosa, amb una pregunta clara, explícita, senzilla, amb dues possibilitats, sí o no. És això el que la societat catalana vol. Si els "nostres representants" (sí, ho poso entre cometes) no són capaços de veure-ho i de posar-s'hi d'acord potser sí que més val que es convoquin eleccions però no per fer una DUI, sinó per formar un Parlament on les forces que estiguin a favor que el poble s'expressi directe i definitivament puguin portar, per fi, aquesta consulta endavant.
Com que Espanya no és el Regne Unit, probablement calgui una convocatòria unilateral, sí, però de la consulta, cal fer una CUI. Serà difícil fer-la sense el suport de l'estat? I és clar! Però si la societat va ser capaç d'organitzar-ne una amb totes les garanties exigibles a un procés d'aquest tipus, com no ho podrà fer la Generalitat amb el suport del poble (o el poble -per exemple, l'ANC- amb el suport de la Generalitat)? Si empresonen el President, efectivament, el procés s'haurà acabat. Però és evident que exactament al contrari de com voldrien a Madrid.
