Quatre idees sobre el n9N: 1. Legalitat contra legalitat. Ja és habitual el discurs que contraposa legalitat a democràcia i situa el 9N en aquesta darrera posició.
Compte! Esclar que el 9N és un exercici democràtic, però podria ser perfectament legal i àdhuc constitucional si una interpretació de la Constitució i la legalitat no s'hagués imposat, si una elit no hagués patrimonialitzat la Constitució pel seu propi interès. La llibertat d'expressió, la participació política, són principis constitucionals i legals. Diumenge no ho oblidem.
2. No és un referèndum. Cal un referèndum. No ens han deixat votar ni ens deixaran. Però diumenge no participem de cap referèndum, ni tan sols de cap consulta. No cremem aquests conceptes. Reservem-los per quan toqui i exigim que toqui el més aviat possible.
3. Votació? Votants! El que farem diumenge és, sobretot, una gran acció col·lectiva de ciutadans que volen votar. De votants als que els hi posen tota mena d'impediments per a que puguin fer-ho. Allò que tindrà més valor no són els resultats, donades les circumstàncies, sinó la mobilització d'uns potencials votants d'un potencial referèndum.
No ens trobarem a la plaça Catalunya, ni a la Via catalana, ni a la V, sinó dins o davant dels col·legis electorals. No podem saber exactament a hores d'ara si tothom podrà exercir el seu dret a votar sense problemes. Però sí sabem que, com a votants, ens farem veure. Ens trobarem el diumenge tots aquells que pensem que el futur de Catalunya ha d'estar en les nostres mans, l'imaginem com l'imaginem.
4. Esperit democràtic català: Sempre. Val la pena recordar que aquest és un poble de tradició democràtica que va ser capaç fins i tot, en altres circumstàncies, de fer processos participatius quan ningú en parlava. Recordem com quan l'agost del 31, les catalanes no tenien reconegut el seu dret a votar, es va organitzar un procés de recollida de signatures per donar suport a l'Estatut de Núria.
595.205 vots a favor (un 99% del cens) i 400.000 firmes d'adhesió a l'Estatut. Al costat d'un referèndum, de fet, no constitucional, ja que no hi havia constitució republicana que l'avalés (que es va promulgar el desembre del 31) un procés participatiu avant la lettre, per, en definitiva, exercir el dret a decidir i expressar la voluntat política del poble català. Jo també votaré per elles.
