Molts dels que ahir ens manifestàvem voldrien que la independència es declarés demà. És més, consideren que no fer-ho és, poc o molt, un acte de traïció a la voluntat expressada tan massivament pels carrers de Barcelona.

Tenen pressa. És natural, hi ha gent que porta molts anys lluitant per l'objectiu que estem a punt d'assolir. Anys de sacrificis, d'hores robades a la son i a la família, alguns a la presó, quan defensar la independència de Catalunya era del tot minoritari.

El procés cap a la independència ja és irreversible. Ja hem passat la frontera. Allò que en acció col·lectiva es diu el tipping point, el llindar de propagació a partir del qual es fa més fàcil que es difongui una acció que el contrari. Això ja ho tenim.
Gran part de l'èxit depèn del procés mateix, de què es faci molt bé, en tots els sentits"
Però també tenim molta feina a fer. A diferència de les darreres independències a Europa, on els Estats Units i els països occidentals en general estaven frisosos d'afeblir el bloc comunista, ara ningú, començant per la UE, veurà amb bons ulls d'entrada la creació d'un nou estat i les incògnites diplomàtiques que planteja en tots els ordres. Per molt just i legítim que sigui, fa mandra a la real politik. Gran part de l'èxit, per tant, depèn del procés mateix, de què es faci molt bé, en tots els sentits: democràtica, social, econòmica i políticament.

I fer-ho bé requereix, com tots sabem de la nostra vida quotidiana, temps. Un cert marge de temps. I cal que ens el donem. I cal que li donem al govern. Això no vol dir, en cap cas, posar pals a la roda a un procés que necessàriament s'accelera, com tots els processos socials, i que ja porta una velocitat d'embranzida. Això vol dir, en canvi, no convertir-nos en part del problema, enlloc de la solució.

Quan escolto expressions del tipus "què més cal que fem", o "el poble ja ha parlat" o, fins i tot "aquests convergents" per referir-se al nostre govern, me n'adono de la importància de recobrar la confiança institucional perduda. Cal reconstruir ràpidament els ponts que han d'unir, al llarg de tot el procés, a la societat i al govern de la Generalitat.
Cal desenvolupar estructures d'estat. I cal, socialment, que passem del 50% al 70% de suport"
La manifestació de l'11 és com haver clavat el piulet per pujar més alt, la societat ha de seguir fent força per a que no hi hagi cap relliscada. Però crear un nou estat no té res a veure amb sortir a un balcó i pronunciar una frase, per molt històrica que sigui. Cal desenvolupar un pla. Cal desenvolupar estructures d'estat per a que quan ens "desendollem" tinguem llum pròpia. I cal, socialment, que passem del 50% al 70% de suport. Aquest és el segon repte de la societat, igual que el del govern és crear aquestes estructures i estratègies.

Per això fins i tot defensar el pacte fiscal amb data de caducitat no és anar en contra del procés d'independència. Si -el més improbable- sortís bé, ens podríem dotar d'una de les estructures més complexes i necessàries per a tirar endavant un nou estat: la hisenda pròpia. I tal i com està ja la societat en poc temps ningú es conformaria amb altra cosa que la independència que cada dia que passa és menys racional i més emocional, desfent el camí que l'ha portat fins aquí. Si -el més probable- surt malament, pel camí haurem guanyat una mica de temps ja situats en l'escenari de l'estat propi i, sobretot, haurem tingut un temps que hem d'aprofitar per passar del 50 al 70.

Cal fer pinya. Deixem-nos de parlar en termes de "poble" i "polítics" com si fóssim espècies de planetes diferents. Avui més que mai, el govern i el poble han d'anar junts. Serà el govern el que declari la independència, no les masses de segles passats, i la societat, com fins ara, ha de facilitar el camí. Convicció. Fermesa. I també confiança i paciència, en la llista dels ingredients de l'èxit. Si el context s'accelera per forces exògenes, ningú l'ha de frenar. Però des de dins, no cal burxar per mirar d'accelerar cegament el que ja està accelerat. Dos o quatre anys són un segon en perspectiva històrica. Ho tenim a tocar. Preparem-nos, doncs, al màxim nivell per fer-ho.