Una de les lliçons més preocupants d'aquesta darrera diada és la previsible frustració de l'independentisme, siguin els fets o els resultats, patirà ben endins.

Imaginem el millor dels escenaris possibles per a un independentista: la celebració de la consulta del 9-N amb una participació superior al 80% i una victòria aclaparadora del "sí-sí" amb més del 80% dels sufragis vàlidament emesos. Així i tot, la independència no seria proclamada l'endemà, ni al maig de 2015. Ni el temps ni les condicions històriques són les mateixes del 14 d'abril de 1931, i tot apunta – com diem, en el millor dels casos – a un procés llarg i costós, no exempt de fortes tensions i temptacions de bloqueig constant. La frustració derivada d'aquest escenari per l'independentisme pot ser elevada.

Ara imaginem-nos el millor dels escenaris possibles per a un unionista: la prohibició de la consulta del 9-N i el recurs desesperat de l'independentisme a una consulteta de costellada o a eleccions plebiscitàries. El grau de frustració de l'independentisme català pot ser tan elevat, que les conseqüències d'aquest escenari són completament obertes, i la inestabilitat política, econòmica i social una realitat més que probable. Hi ha qui encara no ho vol admetre, però aquest conflicte polític no és la quimera d'un president, ni tan sols d'un partit: és quasi bé un poble sencer el qui vol votar per decidir, en un context en el qual l'autoritarisme mastodòntic de l'espanyolisme té els dies comptats.

Què fer, ara que som a temps de fer alguna cosa? Només tenim una possible sortida: enfortir el discurs i les mesures per construir una millor democràcia. L'enfortiment democràtic hauria de precedir a la independència si volem per a Catalunya un estat propi de forma pacífica, que no sigui per col•lapse (les nacions de l'antiga Unió Soviètica) o mitjançant la violència (no cal posar exemples). Ens agradi o no, l'estat espanyol no es troba en fase de desgast terminal, i està disposat a utilitzar tota la violència que calgui per evitar la ruptura.
Què fer, ara que som a temps? Només tenim una possible sortida: enfortir el discurs i les mesures per construir una millor democràcia"
L'estat espanyol sap que la democràcia és l'única porta oberta a la independència, i per això la tanca amb pany i forrellat, i a més s'aprofita del dèficit democràtic de Catalunya. Perquè la fortalesa de l'autoritarisme espanyol neix de la debilitat de la democràcia catalana. L'adversari sap com posar el dit a la nafra, i per això es dedica a construir un relat falsejat del país – Catalunya com la cova d'Alí Babà –-però que dissortadament es basa en fets que són veritat.

L'estat espanyol està seguint el guió escrit, buscant el desànim de la població, perquè entén perfectament que si el poble català gaudeix d'una majoria unida, no hi té res a fer. Amb refinada intel•ligència, l'estat espanyol està posant la majoria catalana contra les cordes, com era d'esperar, en dues direccions: ventilar els draps bruts amagats fins ara, i promoure la divisió interna del bloc majoritari.

Arribats aquí, l'estratègia a seguir doncs és clara. Queden menys de seixanta dies, i ja fem tard, però hem de treure a fora el coratge que exigeix ara la història i abordar en temps rècord els dos grans reptes democràtics del moment: fer net i construir aliances de mínims indestructibles. Si ho aconseguim, tindrem una ciutadania que tornarà a creure en les seves institucions sense fissures i compromesa amb el tercer i darrer pas: plantar-se massivament el proper 9-N a les 9 del matí a les portes del col·legi electoral que li pertoca, a veure què passa. Si hi ha meses i urnes legalment constituïdes, a votar, i si no n'hi ha, a fer una plantada fins a les 17.14 de la tarda, amb cartells que diguin "Vull votar" en diversos idiomes.

Fer fotografies de cues interminables en tot el territori de persones anònimes, de totes les sensibilitats (independentistes, federalistes, autonomistes) i col·lapsar el hashtag "#9nvolemvotar" amb elles. Cridar en silenci al món que l'estat espanyol lesiona els nostres drets polítics més elementals en el cor de la mateixa Unió Europea, i que la nostra resposta és pacífica. Si no podem votar al final, aquesta protesta silenciosa serà l'única possible victòria.

Ara es quan veurem amb claredat si és cert allò de la "gran Catalunya", o no. Fer net de corruptes i construir una gran aliança és feina dels partits polítics i dels mitjans de comunicació. Fer una celebració continguda, o una protesta pacífica el nou de novembre, de tots i cadascun de nosaltres.