Assistim a una batalla dialèctica inèdita sobre la qüestió de la independència de Catalunya, en què se succeeixen comentaris que aixequen el to bel·ligerant, i sovint abaixen el nivell intel·lectual, dels arguments.
A les xarxes socials s'estenen les reaccions en to humorístic sobre amenaces, insults i reaccions pujades de to que sorgeixen en aquesta batalla dialèctica.
Però al carrer poden arribar a tenir prou influència per esdevenir aquella mena de mentides que de tant repetides esdevenen prejudicis i convenciments ben assentats, és a dir "veritats" assumides sense discussió.
El darrer argument que està ocupant aquesta batalla per la definició de la "realitat" sobre la Catalunya independent, és de la "frontera". Malauradament, al món les fronteres han crescut, bàsicament per impedir el fluxos d'immigració. En tenim exemples mortífers a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, o a la frontera entre Espanya i el Marroc.
L'argument de la frontera és una manera de desnormalitzar el debat perquè només atia les pors més irracionals"
Però difícilment es pot acceptar que les fronteres siguin un argument en el cas que Catalunya esdevingui independent. No forma part de la lògica de la Unió Europea. Però és que tampoc no forma part de cap de les propostes existents al voltant de la independència de Catalunya. Ningú no parla de fronteres, llevat dels que diuen que les volen evitar. Ningú no parla d'una Catalunya independent fora de la UE. Per això va sobtar que el diumenge passat El Periódico posés en portada el concepte "filats" per referir-se a les conseqüències del "sí" en un hipotètic referèndum, encara que fos per negació.
L'argument de la frontera, és doncs, un no-argument, una manera de desnormalitzar el debat sobre la independència, perquè només atia les pors més irracionals, sense fonament. Ningú, seriosament, pot plantejar la independència de Catalunya com un problema de fronteres. En tot cas, el debat està en altres qüestions. Parlem-ne?