Barcelona · representa tot un desafiament a una manera de fer política que relega els ciutadans a simples víctimes col·laterals d'un sistema econòmic que està mostrant la seva cara més perversa.

Aquest control -basat en les regles d'un joc en el s'ha vist que hi guanyen pocs i hi perden necessàriament molts- és al que ens ha acostumat la política espanyola des de la Transició, a la qual cosa sembla que ens havíem acomodat, venint com veníem d'un mal molt pitjor. Però igual que a Grècia, on els votants més joves són els que han fet decantar el resultat, a Catalunya (i ja podem dir als Països Catalans) hi ha una nova generació que reclama una nova democràcia.

Més enllà de la discussió sobre l'eix social o l'eix nacional com a prioritat política, aquest és segurament el punt més rellevant que converteix el procés de transició nacional català en un procés que s'inventa i es reinventa a cada pas. No hi ha fórmules predeterminades, perquè el que es vol fer és obrir un camí nou. No sé si aquest serà un nou país o una societat més justa. El que és segur és que estem transformant les formes de fer política. Per això és una gran notícia que s'hagin obert negociacions per a la creació d'una proposta electoral que vehiculi d'una manera diferent i guanyadora les aspiracions articulades fins ara d'una manera excel·lent través de les entitats de la societat civil. La radicalitat del procés, de fet, rau més en el desafiament a un status quo que no permet l'expressió lliure de la voluntat del poble català, que no pas als seus continguts. Fet i fet, l'independentisme ha crescut per la constatació que és impossible, no ja que Catalunya esdevingui un país millor, sinó tenir un mínim de justícia social i de democràcia en el marc institucional actual, i en la situació d'assetjament polític i fiscal que l'Estat exerceix contra Catalunya.

A Catalunya (i ja podem dir als Països Catalans) hi ha una nova generació que reclama una nova democràcia" 


Una Catalunya independent serà allò que vulguin els catalans i que s'expressi a les urnes. L'independentisme no predetermina res, sinó que permet obrir opcions de futur. La transversalitat de l'independentisme és un fet evident des dels seus inicis, adopti la fórmula que adopti. Per això sobta que els partits que prenen opció per l'entesa amb Espanya, sigui a través d'un altre procés constituent o de futuribles fórmules federals, argumentin la seva posició sobre un suposat eix d'esquerres que no veurien prou representat en les propostes independentistes. Santa Llúcia els conservi la vista! L'emergència de la CUP els ha passat desapercebut. Cal també que mengin força cues de pansa, ja que han oblidat els pactes d'ERC que portaren el "tripartit" a la Generalitat. I encara hi ha un altre argument que sovint s'esgrimeix amb l'entusiasme de la fe cega: la radicalitat democràtica. De què ens parlen? De les consultes populars sobre la independència, autoorganitzades des de la societat civil? De la participació de milers de persones voluntàries en l'organització d'una fita democràtica com la del 9N, en què foren els ciutadans qui posaren les urnes? Ah, no se n'havien adonat!

Fins i tot aquells que defensen una opció federalista haurien de veure una oportunitat històrica de canviar les coses en les propostes independentistes. Fins i tot podrien imaginar que el dret a decidir lliurament ens pot portar algun dia a un estat federal… d'Europa. En qualsevol cas, res millor serà impossible d'aconseguir en el marc d'una Espanya que no ens deixi votar.