Ho va definir perfectament el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional Carles Viver i Pi-Sunyer en el dia de Moment Zero d'aquest dijous: la consulta no es pot aturar perquè ara mateix és una fórmula que s'executa per si mateixa.
Els voluntaris ho són a títol personal, la gent té la papereta a casa, impresa o a l'ordinador, la Generalitat no dóna ordres sinó recomanacions, la societat civil s'organitza pel seu compte, etc. Per tant, és molt difícil d'aturar. L'Estat hauria d'emprar la força policial o militar per fer-ho. No és previsible que això passi.
Tota la pressió, doncs, es troba en el costat dels que impulsen la consulta. Una pressió derivada tant de la necessitat d'assolir un gran èxit de participació com dels obstacles que ho dificulten.
Davant del món, la tossuderia inflexible del govern espanyol esdevindrà un gran ridícul insostenible"
El fet que no hagi pogut emmarcar-se en una convocatòria institucional amb tota la legitimitat que comportaria converteix el vot mateix en un acte de militància. D'altra banda, poden sorgir nombrosos inconvenients que caldrà que els voluntaris solventin, com per exemple el desplaçament de persones amb mobilitat reduïda.
Però el més evident és l'escassetat de "col·legis" electorals. I aquest fet, que és una debilitat de la consulta, paradoxalment, n'oferirà la imatge més exitosa que podria donar-se: la de gent fent llargues cues per votar el 9N.
Davant del món, la tossuderia inflexible del govern espanyol esdevindrà un gran ridícul insostenible. I la mobilització dels catalans proconsulta, una vegada més, esdevindrà un acte extraordinari d'imaginació social en favor de la democràcia.
