Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 18 de de febrer del 2009 | 15:08
Opinió · Política

Eleccions trucades a la comunitat autònoma basca

Barcelona · Ja està fet: sota cap sigla, l'esquerra independentista basca no podrà estar present al Parlament de Gasteiz. L'exclusió, que ja era una realitat al Parlament Foral de Navarra en les dues darreres legislatures, es fa extensiva ara a la resta de territoris bascos sota la sobirania del Regne d'Espanya. El PSOE acompleix l'estratègia de segregació progressiva de l'esquerra abertzale formulada i engegada pel jutge Garzón l'any 1998, des del poder judicial (Audiència Nacional espanyola), i consolidada des del legislatiu i executiu amb el pacte PP-PSOE i la Llei de partits.


Unes eleccions, doncs, que naixen trucades i que fan del futur Parlament autonòmic una institució que poc té a veure amb un òrgan representatiu democràtic. Ja no es tracta només que no tingui sobirania en el territori que administra, com no la té cap dels parlaments autonòmics al Regne d'Espanya, sinó que no representarà tampoc tota la població d'aquest territori, una part substancial de la qual és vedada d'elegir i ser elegida segons la seva opció política lliurement triada.

Fins aquí ha posat aquest cop el llistó de la segregació el poder imperial de la metròpoli, que és qui de debò regula les regles essencials del joc polític a les colònies privades de sobirania. Podem parlar com si aquesta realitat no existís i fer-nos la il·lusió que aquí no passa res. Fins i tot podem analitzar la jornada de l'1 de març com si es tractés d'unes eleccions normals en una democràcia en què el poble sobirà regula i controla les institucions i decideix lliurement els seus representants. Res més lluny de la realitat.

Els mateixos contendents a qui els és permès de participar no se n'amaguen, de la discriminació. PP i PSE n'estan orgullosos, i ho justifiquen en la lluita contra ETA, que fan extensiva al 12,44% dels votants a les darreres eleccions autonòmiques i als representants que van elegir (150.644 vots, 9 escons, per al partit EHAK, ara il·legalitzat). La resta, amb major o menor èmfasi, ho denuncien però no renuncien a participar-hi. 

Dit això, i només havent-ho reconegut sense embuts ni mitges paraules, podem entrar a fer especulacions sobre què s'hi juguen els partits als quals el poder imperial ha deixat competir, en aquesta contesa ful. Com que es tracta d'unes eleccions parlamentàries i no presidencials -contra el que sovint sembla deduir-se d'un cert discurs mediàtic interessat-, el primer que cal recordar és que no se sotmet a votació qui serà el futur lehendakari. Sinó qui ocuparà els 75 escons del Parlament, 25 per cada territori: Biscaia, Guipúscoa i Àlaba. No és, doncs, una batalla entre Patxi López (PSE) i Juan José Ibarretxe (PNB) per la lehendekaritza, sinó entre els partits contendents per cadascun dels seients de la cambra.

I, més important que això: quin joc d'aliances podran -i voldran- establir després de l'1 de març els partits, atenint els resultats de les votacions i els seus interessos tàctics i estratègics, que tot fa témer que seran de curtíssima volada. Les travesses preelectorals -de les quals, les de més ressò solen ser les enquestes- donen per especular molt. Alguns vidents parlen ja d'una previsible retirada postelectoral de Juan José Ibarretxe com a candidat del PNB a la lehendekaritza i la seva substitució per la darrera presidenta del Parlament i cap de llista per Biscaia, Izaskun Bilbao. Recanvi que facilitaria, diuen, les maniobres per concloure un pacte PNB-PSE o PSE-PNB -"tanto monta monta tanto"- en què el PNB donaria per amortitzada la feina feta per Ibarretxe, tan qüestionada per sectors influents del seu propi partit. Com que també hi caben altres variants, una de les quals ha estat experimentada sense massa entrebancs pel PSOE a Navarra (acord amb UPN, que era la marca electoral del PP a la comunitat foral quan es va fer), tot plegat acaba formant part del safareig habitual de quan s'acosten unes o altres votacions. 

Per la seva banda, la decisió de l'esquerra abertzale de no renunciar a demanar el vot dels seus compatriotes per les candidatures presentades -i anul·lades pels jutges- amb la sigla D3M (Democrazia 3 Milioiren) permetrà conèixer quin és el suport que manté l'esquerra independentista, tot i condemnada a la clandestinitat. Comptabilitzades oficialment com a vot nul però reivindicades com a pròpies pels votants que les dipositin a les urnes, les paperetes de D3M seran testimoni de la seva capacitat de resistència a la segregació política i la ficció electoral imposada per la metròpoli. Una dada que hauran de tenir també en compte els diputats que sí que hauran pogut ser elegits, i sobretot el futur govern autonòmic que ajudin a constituir amb els seus vots. Com també hi hauran d'estar atents el govern espanyol, i aquelles institucions internacionals que s'han de pronunciar sobre el respecte dels drets humans i la llibertat política al Regne d'Espanya. En especial, el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, on s'estan acumulant les denúncies basques. El judici corresponent a la il·legalització de Batasuna és probable que es faci poques setmanes després de la constitució del nou parlament a Gasteiz.

I la pau? s que algú hi pensa encara? Abocada l'esquerra independentista a la clandestinitat i la presó -el "plural" Zapatero acaba d'aplaudir, sense que li caigui la cara de vergonya, el seu candidat Patxi López convidant a enviar a la presó tot un col·lectiu amb els representants del qual el PSE i el mateix López havien negociat fins al trencament de la darrera treva -, ETA queda com a única interlocució reconeguda pel Regne d'Espanya. Així de cru. Només paraules i fets de guerra, pura i dura. Cap escletxa. Si més no, aquest sembla ara com ara el missatge implacable del Govern de la monarquia. De la seva banda, ETA respon allò tan terrible de "si volen guerra, guerra tindran".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat