La família abertzale continua fragmentant-se i aprofundint en la crisi. Però és una crisi de clarificació. Encara que a primera vista no ho sembli, l'escissió patida aquesta setmana per Eusko Alkartasuna és altament positiva des del punt de vista independentista.

D'altra banda, és una ruptura anunciada que no ha sorprès a ningú.

Els crítics d'EA, liderats per Iñaki Galdós, s'havien fet forts a Guipúscoa. Partidaris del que ells mateixos anomenen com "el nacionalisme democràtic institucional i històric" no compartien l'actual estratègia de la direcció d'allunyar-se del PNB i aproximar-se a la il·legalitzada Batasuna. No hi estan d'acord i han decidit marxar per impulsar un nou projecte polític, Alkarbide. Eusko Alkartasuna va néixer el 1986, fruit d'una escissió provocada per l'enfrontament que van mantenir el llavors Lehendakari Carlos Garaikoetxea i el president del PNB, Xabier Arzalluz. Amb el pas dels anys les ferides d'aquesta escissió han cicatritzat i la col·laboració entre les dues formacions s'havia fet més estreta. Sota els diferents governs d'Ibarretxe, EA i el PNB han anat de la mà, fins que en les últimes eleccions autonòmiques basques la direcció d'Eusko Alkartasuna va decidir no reeditar la coalició electoral amb els penebistes i es va presentar en solitari.

La patacada del passat ú de març va ser espectacular. De set parlamentaris se n'han quedat només amb un. El sorgiment d'Alkarbide suposa un gir als orígens, ja que l'escissió de l'escissió torna a l'inici, a la "casa del pare", al PNB, on Galdós i els seus tenen les portes obertes. Fa uns mesos l'actual líder de Sabin Etxea, Iñigo Urkullu, definia de manera curiosa i gens gratuïta a Eusko Alkartasuna: "Són fills polítics del PNB".

Alkarbide no funcionarà i el futur de bona part dels seus impulsors passa per posar-se a les ordres d'Urkullu, màxim exponent del "nacionalisme democràtic institucional", és dir, autonomista i col·laborador necessari de l'Estat espanyol.

La il·legalització de Batasuna, l'arribada al govern basc de socialistes i populars, la renúncia del PNB al sobiranisme i la impossibilitat, ara mateix, d'activar un nou procés de pau, són raons de pes per intentar construir un bloc independentista potent que canviï aquest estat de coses. Això és el que pretén Arnaldo Otegi. Sense la pressió interna del sector crític, la nova direcció d'EA, que serà escollida a finals de mes, ja no té excusa i buscarà espais de col·laboració amb l'esquerra abertzale. Si aquest espai qualla i pren cos, Aralar -l'escissió de Batasuna- no tindrà més remei que participar-hi també.

L'impuls d'aquest bloc independentista a l'esquerra del PNB preocupa a Zapatero i Rubalcaba, així que no és gens descartable que els poders de l'Estat actuïn aquesta tardor per curtcircuitar l'intent de reorganització de l'espai abertzale. El govern del PSOE hi pot posar molts obstacles, sens dubte, però l'estratègia independentista que comença a perfilar-se serà també molt complicada de paralitzar, almenys al cent per cent.