Ara aquest Govern força la Generalitat de Catalunya a rebaixar el pressupost de 2011 un 20% respecte al de l'any anterior. Aquestes retallades representen una disminució severa dels serveis públics com la sanitat, l'ensenyament, la dependència, la cultura i molts altres que afecten greument els electors socialistes de Barcelona. Ho ha fet mitjançant carta del Secretari d'Estat d'Hisenda, Sr. Carlos Ocaña, al Conseller de Finances de la Generalitat, Mas-Collell.

Carme Chacón no pot callar davant aquesta carta. És una obligació democràtica elemental justificar davant els seus representats perquè ha aprovat aquestes retallades pressupostàries.

No pot callar davant una mesura del seu Govern que té conseqüències molt  importants en tots els ciutadans de la circumscripció de Barcelona i en tots els seus electors.
Carme Chacón no pot tirar la pedra i amagar la mà
No pot callar perquè tot representant elegit té l'obligació de "retre comptes" dels seus actes davant els ciutadans que li han conferit el càrrec. És el concepte que en els països anglosaxons anomenen "accountability", que barreja la noció de passar comptes amb el de responsabilitat.

No pot delegar en altres diputats de la seva llista perquè ella és membre del Govern espanyol i corresponsable de les seves decisions.

Els electors de Barcelona tenen dret a conèixer les raons del Govern de Carme Chacón per imposar unes retallades que posen en perill l'Estat del Benestar a la seva circumscripció. Tenen dret a conèixer perquè aquestes retallades s'apliquen a Catalunya i no a cap altra zona de l'Estat.

En definitiva Carme Chacón no pot retardar més una compareixença pública on expliqui la seva posició com a diputada per Barcelona i com a ministre. Carme Chacón no pot tirar la pedra i amagar la mà. Perquè d'aquí un any haurà de tornar a demanar el vot als electors.

Potser la indefensió en que ha deixat els interessos dels seus electors és la raó de voler presentar-se com a candidata del PSOE i cap de llista per Madrid.