Després de les eleccions autonòmiques es poden treure algunes conclusions des de l'independentisme: la primera és que tenim un país on la majoria està disposada a aguantar durant més temps les impertinències i els greuges de l'Estat Espanyol, més temps que els independentistes; si més no, a suportar-ho sense que li afecti l'orgull. Això vol dir que, evidentment, la majoria no volen la independència per demà passat; si la volen, algú els l'haurà de portar a casa, perquè ells, assenyadament, no mouran un dit. Això sí, serà important que qui els la porti vagi arreglat i conjuntat a gust de cada català a qui s'ha adreci, no fos cas.
La segona conclusió és que la majoria es conforma en escollir entre dolents i menys dolents, a favor d'un per anar en contra de l'altre. Fantàstica l'expressió de moltes persones per explicar el seu vot: tot i ser blanc (i molt blanc!) he votat negre perquè el més important ara és el blau. Si recordem la resposta a què és ser lliure de Salvat-Papasseit en els seus Mots-propis: "Un home lliure? Es sotmet rarament i no es conforma mai – LXXII". Tenim clar, doncs, que Catalunya no és lliure: ens sotmetem, fins i tot voluntàriament en moltes ocasions, i ens conformem amb la classe política que se'ns ha instal·lat.
Davant d'això, hi veig un repte. Un repte que hauria d'evitar tornar a tenir un 2003 quan CiU retrocedeixi una mica. És a dir, que l'independentisme pacti amb l'espanyolisme amb l'excusa de l'eix ideològic. Va ser un gran error. Si un independentista d'esquerres és capaç de pactar amb l'espanyolisme d'esquerres, llavors un independentisme de dretes hauria de pactar amb el PP a Catalunya. O potser uns tenen una superioritat moral als altres?
L'independentisme liderat pels d'esquerres en solitari va travar complicitats amb el PSOE de Catalunya en els municipis. Ara, el repte, veient els resultats electorals, els pactes i les complicitats, haurà d'anar enfocat a CDC, malgrat UDC. És per això que proposo que l'independentisme abandoni els suports -en molts casos rutinaris i gratuïts- al PSOE català en els ajuntaments i cerqui pactes postelectorals amb una força d'obediència catalana que sintetitza a la perfecció el ser de la societat catalana.
