La mort de Jaume Curbet després de les llargues i terribles malalties que l'han colpejat durant els darrers anys ens obliga a fer el que ell possiblement no voldria: destacar el seu paper clau per a la construcció del model de seguretat català.
I dic que potser no voldria, perquè la seva honestedat i discreció ha estat la norma de conducta de tota una vida dedicada al servei de Catalunya i, més en concret, a la creació del model de seguretat pública del nostre país.
Puc dir en primera persona que qui em va motivar i em va donar els fonaments i els continguts per crear l'equip que va fer possible la policia de Catalunya va ser Jaume Curbet.
Va formar part com a assessor del primer nucli de la policia de Catalunya, i va ser en gran part l'inspirador del model policial i els valors que l'havien de convertir, no només en una policia catalana, sinó democràtica i amb uns principis ètics irreductibles.
Quan s'escrigui la història del model policial català des de la transició fins ara, espero que ningú cometi l'error d'oblidar a Jaume Curbet, perquè masses vegades es comet el gran defecte que els mèrits se'ls atribueixen els que han guanyat, els poderosos, els que han arribat a la cúspide política. Ell no ha arribat a cap cim polític ni de poder, però sí que ha fet el cim amb l'amistat, amb la dignitat i amb ensenyar-nos en el seu llibre 'Ètica i policia'.
Avui que el model policial català sembla que avança, però que té molts perills, seguir l'exemple i les maneres de fer de Jaume Curbet serà segur un estímul per superar les moltes dificultats que encara caldrà afrontar perquè la nostra policia i el nostre model de seguretat pugui ser sobirà.
Jaume, has fet una gran feina, i deixes molts deixebles, molta admiració i molt respecte. Jo seguiré les teves directrius i continuarem construint el que tu ens vas ensenyar.
