Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 25 de de maig del 2010 | 14:44
Opinió · Societat civil

Congrés a Gasteiz

Barcelona · Els darrers quinze dies hi ha hagut diversos esdeveniments que conviden a insisitir en la importància de la relació entre els pobles català i basc. Del 10 al 12 de maig es va fer a Gasteiz el primer Congrés Internacional País Basc-Països Catalans, una trobada que no ha tingut l'atenció mediàtica que es mereixia. Pocs dies després, del 19 al 21, en actes diferents, el sud-africà Brian Currin i el basc Txelui Moreno van explicar a Barcelona i Bellaterra la gènesi i l'abast dels darrers canvis estratègics de l'esquerra abertzale il·legalitzada.

El congrés de Gasteiz, si la voluntat expressada per molts dels participants s'acompleix i té continuïtat, haurà estat un pas molt interessant per al coneixement mutu entre els dos pobles, lluny de les dues actituds -bé de menyspreu, bé d'emmirallament- amb què sovint ens hem mirat uns als altres. Nascut en l'àmbit acadèmic, per iniciativa del lectorat de català a la Universitat del País Basc -i gràcies a l'impuls tossut i la capacitat organitzativa de la catalana Agnès Toda-, els debats en molts casos van anar força més enllà de l'estricta exposició i anàlisi d'investigacions universitàries: mitjans de comunicació, música i identitat (i rebel·lia), casals catalans i euskal etxeak, independentisme, estructures de solidaritat, immersió i política lingüística, política editorial, relacions entre mestres i pedagogs, seleccions esportives nacionals... Esclar que el fet de tenir el seu origen en una facultat de lletres en va condicionar l'enfocament i hi van faltar d'altres temes d'interès: economia, dret i constitucionalisme, ciència i tecnologia, medi ambient, territori, infraestructures... De tota manera, les temàtiques abordades ja van ser tantes que probablement en el futur convindrà més aviat acotar-les que no dispersar-les més.

El fet transcendent, però, ha estat la mateixa celebració del congrés i l'intercanvi d'experiències i punts de vista, amb un plus afegit en algunes temàtiques: la constatació que tant bascos vivint als Països Catalans com catalans vivint al País Basc han fet importants aportacions a la cultura i la investigació en el país on treballen. Per posar només dos noms, a manera d'exemple: l'infatigable català Toni Strubell -que hi va aportar un provocador discurs sobre la cultura catalana i el seu llibre "Un català entre bascos"-  i el persistent basc Ignasi Vila, primerenc defensor de la immersió lingüística a Catalunya quan encara poques persones hi creien, tal com va explicar en la seva intervenció.


Un sud-africà i un basc a Barcelona

Pel que fa a les conferències del sud-africà Brian Currin, que l'organització basca per la pau i el diàleg Lokarri i la catalana Fundació per la Pau van portar el 19 de maig a la Universitat Pompeu Fabra, i del portaveu de l'esquerra abertzale il·legalitzada Txelui Moreno, que va organitzar l'associació "Amics i amigues d'Euskal Herria" el 20 de maig a les cotxeres de Sants i el 21 a la Universitat Autònoma de Bellaterra, van servir per conèixer amb més detall els darrers canvis en l'esquerra abertzale.

Brian Currin, que va tenir un paper molt important en els processos de pau al seu país i a Irlanda del Nord i que va participar al darrer i fracassat procés al País Basc, va explicar amb força detall les raons de fons que -en l'opinió d'aquest expert que ha acompanyat els independentistes bascos en les seves darreres relexions i debats- han portat l'esquerra abertzale il·legalitzada a defensar una opció democràtica pacífica, sense ingerències, per abordar la sortida del conflicte. Per Brian Currin, la falta de transparència en la negociació, pel fet que l'esquerra abertzale seguís il·legalitzada durant el darrer procés, va ser una de les causes fonamentals d'aquell fracàs. Per això, va remarcar la importància dels passos que ara està donant aquest sector polític de forma unilateral perquè no hi hagi excuses per a mantenir fora de la llei la seva activitat política. "Em vaig reunir amb dirigents de Batasuna que no eren a la presó i els vaig intentar convéncer que s'havien de legalitzar. També els ho deien els del Sinn Féin", va explicar Currin en la seva conferència, en què va qualificar de tot un repte el llarg i ampli debat d'un any i mig en què l'esquerra abertzale "va pensar una altra manera de fer política". Un procés que va culminar -segons l'advocat sud-africà- en les declaracions dels independentistes assumint els principis del senador nord-americà George Mitchell per a Irlanda, "que afecten sobretot la violència", va dir. I que es concreten en "un compromís clar sobre els mitjans democràtics no violents, cessament permanent de la violència i comissió internacional fiable que el supervisi, i aplicació d'aquests principis a totes les forces implicades en el conflicte".
Currin: Ha arribat l'hora que també Madrid faci passes concretes
Currin va insistir que l'opció de l'esquerra abertzale "per aquests principis de maduresa" és seriosa i fiable, però -va afegir- "no es poden aplicar si ETA no s'hi compromet també". "Els dirigents de Batasuna -va dir- afirmen al seu document (Zutik Euskal Herria/País Basc dempeus, que van fer públic a mitjans de febrer) que faran tot el que podran per conseguir aquest compromís d'ETA". El facilitador sud-africà de negociacions en conflictes -denominació que prefereix a la de mediador- considera que l'esquerra abertzale ha aconseguit tres objectius ja irreversibles: 1) Un suport profund a l'alto el foc i l'abandonament de la violència en una consulta molt àmplia a les seves bases electorals. 2) Avenços considerables pel que fa a la confiança amb altres interlocutors al País Basc, molt deteriorada després de l'atemptat de la T-4 i el trencament de la darrera treva. 3) Un  compromís ferm pels mitjans democràtics i pacífics per aconseguir els seus objectius. "Fins i tot han remarcat que només hi ha aquesta sortida i que la seva posició és unilateral. Si és irreversible, hauran de comprometre's en les negociacions amb ETA per convéncer-los que deixin la violència", va dir. Tot i reconèixer que aquest procés pot ser llarg i que "no podem esperar que sigui d'un dia per l'altre", va inisistir que "perdrien credibilitat si es perpètua indefinidament".

"¿Respondrà Madrid de forma positiva?" -es va preguntar. "Ja ha tocat l'hora que també Madrid faci passes concretes. La veritat és que els dirigents de l'esquerra abertzale no poden, ells sols, aconseguir la fi de la violència. La responsabilitat és compartida", va respondre, i va plantejar tres objectius immediats al Govern de la monarquia: 1) Els dirigents de Batasuna s'han compromès per la permanència de la no violència i a demanar a ETA que ho deixi. s hora de legalitzar Batasuna. 2) Cal alliberar els dirigents independentistes que segueixen a la presó: no estan empresonats per actes de violència i tots ells s'han compromès en aquesta estratègia. Cal que estiguin disponibles per encetar negociacions i per parlar a la gent. 3) Cal l'aproximació dels presoners polítics bascos al seu país i l'alliberaement d'alguns d'ells, com els qui són malalts terminals. "Són passes que pot donar el govern central i que garantirien la irreversibilitat del pronunciament contra la violència", va concloure.

Un compromís, el de l'esquerra abertzale, que Txelui Moreno va refermar en la seva conferència a Barcelona i Bellaterra, en què va insistir en el caràcter extraordinari del llarg debat que ha portat l'esquerra abertzale als seus plantejaments actuals. Un camí que -va reconèixer- tenien pendent des de molt abans de l'anterior treva, el trencament de la qual va profundir la seva desorientació "fins que ens vam aclarir -va reconèixer- que érem en un moment de canvi de cicle, a les portes del canvi". "No ha estat un debat conjuntural i vam trigar un any i mig de discussions a la direcció per fer-lo" -va dir. La conclusió? "Són les iniciatives polítiques allò que fa més mal a l'Estat -va dir-. L'esquerra abertzale aguanta la repressió -de la qual va insistir en l'increment i l'extensió els darrers anys, sobretot des de la treva de Lizarra el 1998-, però no tenim força per fer el canvi".

Moreno va qualificar la nova estratègia com a "destinada a guanyar i no a resistir", i va remarcar el seu caràcter unilateral i no depenent del resultat de cap negociació "sinó per convenciment propi". Va remarcar que l'esquerra abertzale creu que hi ha condicions per portar-la endavant: "El cicle de la transició està esgotat -va dir- i també el model de gestió, mentre la societat basca cada vegada és més favorable a l'exercici del dret d'atodeterminació". Per concloure que "la garantia és en el mateix poble, en absència total de violència i d'ingerències. Només amb la lluita de masses, institucional i ideològica".

s en aquesta confiança en els pobles respectius on hi ha la força dels dos pobles. Una excel·lent conclusió. "Som grans encara que semblem petits", cantava una bertsolari en la cloenda del Congrés que va reunir catalans i bascos a Gasteiz. El diumenge abans, 9 de maig, en un petit poble de la Noguera, la Sentiu de Sió, amb un 35% de participació, el 89% de votants havien dit sí a la independència. Doncs, això.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat