"Per a l'emancipació nacional dels catalans ─que començarà a la Catalunya estricta─ és condició necessària comptar, sí o sí, amb Convergència Democràtica i, esclar, Unió Democràtica".
El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha assenyalat el Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya d'aquest cap de setmana i ha dit que "és una molt, molt bona notícia per a Catalunya i la seva futura independència, cada vegada més a tocar".
"No s'hi valen reserves: CDC ha deixat escrit que una nació necessita un estat per poder sobreviure i garantir el progrés dels seus ciutadans. El cas és que per a l'emancipació nacional dels catalans -que començarà a la Catalunya estricta- és condició necessària comptar, sí o sí, amb Convergència Democràtica i, esclar, Unió Democràtica" ha sentenciat.
És estrany que el PSC faci veure que no entén la distinció entre convicció i responsabilitat"
Cardús també ha subratllat la importància d'ERC en aquest procés ─"més que notable"─ i de SI, ICV i PSC "que o bé es mostren titubejants, o bé n'estan secretament convençuts i que per la raó que sigui encara no han sortit de l'armari". "I encara diré més ─ha continuat─ si algú del PP o de C's cau del cavall a darrera hora -que n'hi haurà-, no els farem fàstics. La independència no la portaran uns salvadors de pàtries nets de pols i palla espanyola, sinó una majoria social i una majoria parlamentària que ocuparà l'espai més ample possible".
A l'article Pressa per arribar a Ítaca, Cardús ha admès que "fa lleig" veure Sánchez-Camacho o Millo parlant "com si fossin els amos del Govern" però ha indicat que "és estrany que els dirigents del PSC facin veure que no entenen la clàssica distinció entre convicció i responsabilitat, quan la contradicció ells mateixos la porten escrita a la seva experiència de tripartit, a les sigles (PSC-PSOE) i fins i tot al front".
L'autor de l'article ha conclòs que "aviat" es produirà un "col·lapse que forçarà una ruptura amb l'ordre constitucional espanyol" i això "no admet planificacions": "El país ja fa molts anys que ha posat el rumb cap a Ítaca, abans que cap congrés ho hagués decidit. Ara, Convergència hi afegeix les seves naus: és un pas de gegant. Però no ens hi encantem. Com deia Heribert Barrera [...] tenim pressa, molta pressa".
