Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 29 de d'agost del 2011 | 13:46
Recull de premsa · Política

Rafel Nadal: "Al PSC ja no li cal que els rivals li parin trampes, se les para ell tot sol"

El periodista reflexiona sobre la necessitat del grup propi del PSC al congrés dels diputats i alerta que si continua així, la formació "corre el risc de convertir-se en un grup irrellevant , poca cosa més que un lloc de treball per als seus dirigents".

Dura crítica de Rafel Nadal al PSC a l'article publicat a La Vanguardia "PSC: la cançó de l'enfadós". En l'escrit, Nadal afirma que "els temes mal resolts reapareixen una i altra vegada, fins que s'encaren de veritat" i afegeix que els socialistes catalans només resoldran el dilema del grup propi "quan aclareixin si són una part del PSOE o si són un partit germà, però independent, com van acordar els seus fundadors".  

L'autor considera "incomprensible" la "por al grup parlamentari" i recorda que "tots els partits del món tenen grup parlamentari propi, igual que tenen líders, programa o militants. El grup és l'instrument bàsic per desenvolupar qualsevol activitat política, molt més important que la presidència del partit". A més, davant l'actual pèrdua de poder del PSC en les principals institucions catalanes, el periodista considera que "els socialistes catalans necessiten urgentment el grup parlamentari per fer política a Espanya i fer-se visible". "En la política espanyola, -continua- el socialisme català ja no existeix ni per explicar que hi ha una Catalunya no nacionalista, ni per explicar que hi pot haver una Espanya diferent de la del PSOE".

 

Sobre els actuals vint-i-cinc diputats del PSC a Madrid, Nadal afirma que "costaria trobar un sol votant socialista del cinturó" que en conegués algun, i afirma que "en la legislatura que s'acaba han tingut un paper gairebé clandestí i han demostrat la seva incapacitat per defensar els interessos dels electors catalans". Posant com a exemple paradigmàtic d'aquesta actitud l'afer del fons de competitivitat, l'autor diu que "votant contra el que han defensat al Parlament els mateixos socialistes catalans, els diputats de Madrid traeixen la història del PSC i dels seus fundadors quan es van constituir com a partit independent". I afegeix: "Segurament, ara, els vint-i-cinc diputats del grup socialista català a Madrid no ho farien; s'integrarien directament al PSOE. Per això, quan Àngel Ros i Manuel Bustos proposen substituir el grup propi per la llibertat de vot en temes d'especial transcendència per a Catalunya, l'escepticisme és tan gran".

És per tot això que Nadal conclou que "al PSC ja no li cal que els rivals li parin trampes, se les para ell tot sol, repetint fins a l'infinit la cançó de l'enfadós. Si continua així, corre el risc de convertir-se en un grup irrellevant , poca cosa més que un lloc de treball per als seus dirigents".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat