Aquestes darreres setmanes s'ha fet públic un estudi comparatiu europeu de la resistència o fortalesa dels bancs. En aquesta mena d'examen de selectivitat el Banc Santander s'ha situat com el banc que obtindria els beneficis més grans d'Europa en el pitjor escenari possible. Així, si es produís una situació adversa el Banc Santander continuaria generant beneficis per als seus accionistes. Un eufòric Emilio Botín va aparèixer per concloure que aquestes proes dutes a terme pel Comitè de Supervisors Bancaris Europees reafirmen "l'èxit del model Santander".
En canvi, aquesta mateixa entitat bancària ha protagonitzat darrerament unes actuacions molt poc ètiques i del tot reprovables. El banc ha intentat aquest estiu tancar, mitjançant barroeres pressions i acusacions d'estafa, el web de la campanya "Banc Santander sense armes", que va ser creat per denunciar les seves relacions amb la indústria armamentística i la violació dels drets humans. Aquest web s'emmarca dins d'una campanya impulsada l'any 2006 per les ONG cristianes Justícia i Pau i Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització, anomenada "Per una banca desarmada".
El "modèlic" Banc Santander va engegar a principis d'estiu una agressiva maniobra per silenciar el web i la campanya, senyal que realment els feia mal. No endebades, les entitats promotores de la campanya han denunciat, amb dades i sòlids arguments facilitats entre d'altres pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, les tèrboles operacions i inversions del Banc Santander en armament i en indústries que violen els drets humans. Entre d'altres operacions, l'entitat d'Emilio Botín té un important paquet d'accions de la companyia EADS que fabrica el míssil nuclear M51 i finança empreses nord-americanes -Textron, L3 Communications i Lockheed Martin- que venen projectes amb càrregues de dispersió, que han estat prohibides per una convenció internacional.
No és estrany que el Banc Santander es posés nerviós, ja que, per exemple, la campanya "Banc Santander sense armes" ha aconseguit que es desvinculi de la construcció de les preses de Jirau y de Santo Antônio, al riu Madeira, a la regió occidental de l'Amazones brasiler. A més de la difusió, activistes de la campanya intervenen en les juntes d'accionistes del Banc Santander per denunciar públicament les seves praxis. Per això el banc va intervenir, a través de Telefònica, per intentar eliminar el web i aturar la campanya. Per justificar aquesta maniobra va acusar Justícia i Pau, Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització de cometre un greu delicte: pishing, o sigui robar els codis dels clients per tal d'entrar en els seus comptes personals.
s evident que al Banc Santander no li agrada la crítica ni pot suportar que es facin públiques les seves polítiques inversores en favor d'armes prohibides o de projectes que perjudiquen clarament l'existència i la vida de comunitats i del medi ambient. Els clients d'aquesta entitat bancària han de saber que no és cap model.
