El president Rosell ha demanat disculpes pel seu desafortunat pronòstic sobre la final de Copa contra el Madrid. Però ho ha fet tard i malament, i no és la primera vegada.
Tard, d'entrada, perquè ho va fer quatre dies després de les polèmiques declaracions. No és que hi hagi períodes establerts per disculpar-se o rectificar, però si un s'equivoca, com abans ho corregeixi, millor. I com més es demori, pitjor. I en aquest cas, les disculpes arriben quan tota la bilis, la voràgine del pronòstic ja ha passat.
Això pel que fa al tempo, a la cadència, al ritme. Però cal analitzar també l'oratòria del president. Poc contundent, poc agressiva, tendre i amb el to baix, de cap cot. No es tracta de cridar, ni molt menys. Però el to del discurs ha de demostrar que estàs molt convençut del que dius. I aquest no és el cas. Això no vol dir però, que Rosell no n'estigui de segur, que ho està. Creu el que diu, però no ho sap transmetre a l'audiència.
Però tornem al temps, al tempo. Molts diran, amb molta raó, que rectificar és de savis. I que més val fer-ho tard que mai. D'acord, res a dir. Però això són lliçons que s'aprenen, que s'apliquen una vegada i que no cal anar reproduint. No un error que es va repetint, i repetint, com en el cas del president Rosell.
Les disculpes arriben quan tota la bilis, la voràgine del pronòstic ja ha passat
No fa ni un mes, el diumenge 13 de març, debatíem sobre el suposat cas de dopatge a can Barça. De fet, denunciàvem les mentides episcopals i la postura del Madrid de Florentino. Més enllà d'un comunicat insuficient, la resposta del president va arribar sis dies després, el dissabte 19 de març en un partit a l'estadi. Davant d'unes acusacions tan greus, molts van trobar a faltar una reacció ràpida del club.
Una altra. El dissabte quatre de desembre, amb tot l'enrenou originat pels controladors aeris, el Barça no va poder volar fins a Pamplona, i va estar a punt de perdre un partit al Reyno de Navarra contra Osasuna. Una incompareixença que li hagués costat, a més de la derrota, altres punts i sancions per part de la Lliga de Futbol Professional. Doncs bé, durant el dia, que a molts se'ls va fer etern, el president del Barça no va aparèixer ni una sola vegada davant els mitjans, davant els socis. Ni una vegada. Això si, de nou va enviar un comunicat. I a partir d'aquí, l'explosió en roda de premsa d'un Josep Guardiola atacat com mai. El míster, havent de donar explicacions i defensant el club. Espanya carregava contra l'entitat, la institució, i la veu oficial va ser Guardiola, pel silenci del president.
Aplaudim la rectificació de diumenge a Cambrils, però s'ha fet tard i malament. Potser convindria anar-se aprenent la lliçó.