Artur Mas, avui al funeral d'Adolfo Suárez.

Madrid · Espanya s'ha activat. Tots els resorts de la maquinària estatal, ara sí, s'han posat en marxa. Finalment els qui hi governen han entès que el sobiranisme no és una febrada passatgera sinó una reclamació d'una nació que no mercadejerà amb el seu ple reconeixment.

Han trigat però s'han acabat convencent que no es tracta dels caparicis d'un sol governant per amagar la seva gestió. Aquesta teoria ja només la compren alguns barons territorials esporuguits, com l'illenc José Ramón Bauzá, per intentar delimitar el problema al Principat. Ell i el valencià Alberto Fabra saben prou bé que el clam del Principat s'estén ja a les Illes i al País Valencià. La marea s'escampa als Països Catalans, malgrat les fronteres que -ells sí- intenten alçar.
Hi ha una estratègia perfectament planificada, si bé amb el final obert: ningú a Madrid sap com acabarà tot plegat"
Després que es fixés data i pregunta per a la consulta, s'ha activat el vell gen espanyolista, que només creu en la imposició. Abans, a cop de creu i sabre; ara, a cop de decret llei. La premsa conservadora i l'autoanomenada prorgressista editada a la capital espanyola han posat a la diana l'ANC i l'AMI, amb desvergonyiment i ignorància; la diplomàcia ha posat en alerta el cos d'ambaixadors; el govern espanyol deixa fer als qui dibuixen un escenari d'insurrecció a l'ucraïnesa a Catalunya; Montoro, ara amb la reforma fiscal, ofega encara més les comunitats més dinàmiques...

No són elements aïllats. Hi ha una estratègia perfectament planificada, si bé amb el final obert: ningú a Madrid sap com acabarà tot plegat. La tenacitat catalana aquest cop els desconcerta. Fins on arribarà el país? Davant d'això, són incapaços de fer cap gest de flexibilitat. Espanya només vol vèncer i fer avortar la Transició catalana, encara que sigui invocant una altra Transició, que de tant mitificar-la s'ha acabat convertint en un decorat de cartó-pedra. 'Fins on arribaran els catalans?', es pregunten.