El president del grup socialista al Congrés, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha fet aquesta setmana el primer pas per liderar el PSOE. Conscient que la seva rival, Carme Chacón, tindrà el suport dels delegats catalans, ha buscat el suport de la resta de delegats espanyols al 38è Congrés amb un jacobinisme desacomplexat.
Madrid ·
L'exvicepresident espanyol ha agafat el guant que va llençar l'expresident del Congrés, José Bono, quan va dir que el nou secretari general del partit ha de poder cridar Viva España sense problemes de consciència. Per això, allunyat ja de la pressió de les urnes, ha anat més enllà de les "estratègies nacionals" que proposava al programa electoral del 20-N i ha reivindicat un partit que "vertebri" l'Estat espanyol, que parli amb "la mateixa veu" arreu del territori estatal i que sigui, en definitiva, una formació "nacional" espanyola.
Exactament els mateixos arguments que feia servir el PP per retreure a Zapatero que combregués amb la idea que Espanya era un "concepte discutit i discutible". Si al projecte que els socialistes van oferir als electors als comicis espanyols de fa un mes encara feia referència –vague– a la "cultura federal", ara aquesta menció ha desaparegut. Rubalcaba y cierra España està decidit a girar full de l'aventura estatutària que va posar en marxa l'anterior govern de l'Estat i vol tornar a l'Estat pensat per i des de Madrid.
Aquest retorn al centralisme felipista, al jacobinisme d'arrel francesa que sovint ha inspirat el socialisme espanyol, dóna aire a Carme Chacón, l'altra aspirant, per construir un projecte netament federal, superant les paraules buides d'aquell president que va prometre complir amb frivolitat amb allò que decidís el Parlament de Catalunya. No obstant, els sorollosos aplaudiments que van donar suport al discurs harmonitzador de Rubalcaba, fan pensar que hi ha un gruix de militants important del PSOE que n'estan tips de la pluralitat i la diversitat de l'Estat i que, de grans, volen ser com el PP. Chacón haurà de triar: o l'aprofundiment federalista o el corró amb els populars per esgarrapar-los uns quants vots, copiant i assumint, ja obertament, els postulats de la dreta espanyolista.