José Ciscar i Vicent Moreno

València · Tant la Generalitat com el PPCV, amb Alberto Fabra al capdavant, accepten ara de negociar amb la comunitat educativa el polèmic decret exprés que volia imposar, per la via dels fets, l'anterior conseller del ram, Alejandro Font de Mora. L'entrada del nou titular de la cartera, José Ciscar, ha suposat un canvi de posició evident per part de l'administració valenciana, que s'avé a dialogar-hi, cosa que tant Font de Mora com Francisco Camps ni tan sols no van valorar. Fet i fet, dilluns va ser la primera vegada en 16 anys que l'organització cívica Escola Valenciana, defensora de les línies en la llengua pròpia i propulsora de les famoses i exitoses Trobades d'Escoles en Valencià, era rebuda a la Conselleria. A l'eixida de la cimera, la delegació en qüestió va confirmar el canvi de rumb del Consell, que es mostra disposat a parlar-ne obertament.

Ciscar ha obert un període de 40 dies per tal que els diversos agents que han d'intervenir a l'elaboració del nou model d'ensenyament aporten les seues idees

Comptat i debatut, el model trilingüe calcat al gallec (33% en català, 33% en castellà i 33% en anglès) que la Generalitat aspirava a instaurar a partir del curs vinent (2012-13), amb un procés d'adaptació que havia de durar cinc anys, mutarà en un esborrany en què participaran les organitzacions sindicals i entitats com Escola, un esborrany que es remetrà a les Corts perquè aconseguesca el major consens possible. A les reunions bilaterals que Fabra va mantenir la setmana passada amb els portaveus dels diversos grups, el nou president ja els havia avançat la seua intenció ferma de consensuar el model educatiu. Ara Ciscar no ha fet sinó certificar-ho.

De fet, ha obert un període de 40 dies per tal que els diversos agents que han d'intervenir a l'elaboració del nou model d'ensenyament aporten les seues idees. El govern valencià, cosa que també va dir Fabra, aspira a introduir l'aprenentatge de la llengua anglesa i l'extensió del castellà als centres on predomina el valencià, així com a l'inrevès. Trobar-hi el punt intermig és el gran repte a què se sotmeten tots plegats. En qualsevol cas, un repte engrescador i que els diversos actors es prenen amb ganes, sobretot tenint en compte el menysteniment a què els havia sotmès l'anterior executiu.

Ara com ara estudien en programes d'immersió un de cada tres alumnes que cursa l'ensenyament públics. Als centres privats, la dada és irrisòria. La meta de Camps era reduir la càrrega lectiva en català als col·legis que en fan més ús a canvi d'ampliar les hores en aquesta llengua a les àrees castellanoparlants i a les grans ciutats, on la presència de la què l'Estatut denomina "llengua pròpia" se circumscriu a l'assignatura obligatòria i res més.

Val a dir, però, que d'ací a dos mesos hi ha les eleccions espanyoles, uns comicis que Mariano Rajoy guanyarà si no hi ha cap sorpresa extraordinària, i que això posa alerta aquells que en desconfien, del PPCV i d'un Fabra a qui acusen de "molts gestos i cap fet". L'opció que Rajoy estenga el model gallec a totes les autonomies amb llengua diferent a la castellana és viva, així com també que recentralitze la gestió de l'educació. D'ací que convinga tancar un model al més ràpid possible, un model que agrade tothom (cosa complicada, tot s'ha de dir) i que pervisca en el temps.

Ara que el debat és damunt la taula, toca arromangar-se i discutir-lo a fons. És en risc la llei d'ús i ensenyament del valencià

El ben cert és que Camps va encetar un meló que ningú no trobava escaient d'obrir, el de la llengua vehicular a l'ensenyament, perquè cadascú estudiava en la llengua que volia... Tret dels darrers dos anys, quan la Generalitat, amb l'excusa de la crisi econòmica, s'ha negat a crear una trentena de línies en valencià a centres que ho havien demanat. Ara que el debat és damunt la taula, però, toca arromangar-se i discutir-lo a fons. És en risc la llei d'ús i ensenyament del valencià, aprovada pels socialistes als vuitanta (només arribar-hi) i que mai no havia generat tensions importants, més enllà de la negativa d'algunes famílies (residents a zones castellanoparalants) a què els seus fills tingueren la matèria de "valencià".

Una llegenda urbana explica que el rebuig de Camps a les línies, el seu intent d'escapçar-les, rau en el creixement electoral (i social) de les posicions defensades per Compromís, el grup parlamentari (liderat per Enric Morera i Mònica Oltra) que més bel·ligerant va mostrar-se en contra seu a la passada legislatura. Atenent l'esquema psíquic de l'expresident, tot resulta possible. Fins i tot que, com a conseqüència d'això, atacara la llengua dels seus avantpassats.