Un programa que faria bé en detallar públicament si és que té la intenció de ser mínimament creïble. Perquè de credibilitat, la ministra en té ben poca. No en pot tenir qui, al capdavant de Defensa, té un dèficit de 26.000 milions d'euros en modernització d'armament. El desgavell al que ha arribat el Ministeri és tal que, per pagar els seus deutes, només un augment dràstic del pressupost militar podria posar ordre a les finances militars. Carme Chacón haurà d'explicar quines són les partides dels pressupostos generals que disminuiran per engrossir la despesa del ministeri de Defensa.

A aquests 26.000 milions en compra d'armament, tancs i fragates, cal afegir el seu manteniment, 400 milions d'euros a l'any pel cap baix. El cost del discutible Plan E només va arribar als 55.000 milions.

Després de 7 anys de govern socialista, no hi ha excusa per arribar a una situació d'aquesta mena. La responsabilitat de la compra pot haver estat de l'executiu popular però és responsabilitat de Carme Chacón i del seu antecessor José Antonio Alonso haver redreçat una depesa militar que esdevé indecent en l'actual situació de crisi econòmica. Mentre el govern Zapatero carregava la despesa de la seva mala gestió a les comunitats autònomes, com en el cas de la Llei de la Dependència, o tancava els ulls davant de la imminència d'una una crisis econòmica severa, Defensa gastava a crèdit molt més del que  raonadament es podria concebre. Una despesa a la que s'han d'afegir 15.000 milions d'euros en crèdits sense interessos per a les indústries armamentístiques.

Aquesta és la motxilla de marca amb què Carme Chacón es presenta a les eleccions a casa nostra. Cortines de fum i mala gestió són les credencials de la cara visible del socialisme blackberry català. Els electors catalans mereixen una mica més de respecte; són els que paguen la festa d'aquest desgavell de gestió.