Barcelona ·
Escric aquesta nota davant la notícia alarmant que més de 6.000 nens en edat escolar no estan escolaritzats a Catalunya. Malgrat que ens esquinci el cor aquesta realitat tan crua, quan llegim a l'Informe de Seguiment de l'Educació Per a Tots al Món presentat per la Unesco que hi ha 72 milions de nens al món sense escolaritzar, no pensem mai que alguns d'aquests nens puguin ser nostres i, en canvi, ho són.
A tots els països hi ha grups exclosos dels sistemes educatius i en el nostre, malgrat l'obligatorietat, també: fills de les zones urbanes més degradades, fills amb alt risc de caure en la pobresa i en la marginació. En part, a Catalunya la xifra dels 6.000 prové de l'arribada de milers d'escolars per reagrupació familiar i convé saber que aquesta xifra s'actualitza, cada mes que passa, a l'alça. Que el 70% d'aquests infants sense escola viu a l'Àfrica subsahariana i a l'Àsia Meridional i Occidental? Sí, però el 30% restant, que no és poc, també el farcim nosaltres.
L'educació és el fonament de la solidesa i la prosperitat d'un país. L'escola és la garantia d'una igualtat d'oportunitats efectiva. A Catalunya l'escola és la clau del model català de cohesió, i l'escolarització és el principal motor del manteniment de la llengua catalana. Tot i que avui el català és ben viu i que en xifres de parlants potencials al Principat mai com ara havia tingut tants actius capaços de fer-lo anar com una llengua d'ús normal, mai havia tingut tampoc tants riscos que podrien malmetre la quimera del català com a llengua comuna.
La Llei d'Educació que ara es redacta té per davant ser resposta a nous reptes i a nous valors, però ha d'anar acompanyada d'una administració prou capaç, conscient i amb prou recursos per assegurar que l'escolarització obligatòria arribi realment a tothom i que els mestres disposin de preparació i recursos suficients i equilibrats per afrontar la nova situació a les aules. Una administració igualment prou conscienciada que no pot deixar el català al carrer.
Que hi hagi infants sense escola significa perpetuar situacions d'exclusió, entre les quals hi ha l'exclusió lingüística. s fer fora de l'aula la llengua catalana tot deixant-la a la seva sort als carrers on li serà més difícil la supervivència.