Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 16 de de juliol del 2010 | 09:46
Opinió · Societat civil

Cosa d'interpretacions

Barcelona · La sentència del Tribuna Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya és una solemne interpretació que tanca un cicle. Ja he dit que aquesta sentència conté expressions, com la referida a la "indissoluble unitat d'Espanya", que

estableixen els paràmetres molt reduïts per al desenvoluopament de l'autogovern de Catalunya (si és que ni tan sols es pot aspirar a això). D'una manera insospitada, de fet, malgrat tots els símptomes que n'hem tingut aquests darrers anys.

 

A l'altra cara de la moneda, hem observat en els darrers anys com el catalanisme, en el seu conjunt i des de les diverses sensibilitats, ha fet també un seriós exercici de reinterpretació de la relació entre Catalunya i Espanya. Un exercici que ha portat cada vegada a més coincidències. Perquè, efectivament, si es llegeix el que es diu aquí i allà, la diagnosi sobre la situació és força coincident, des de l'expresident Pujol fins a Ferran Mascarell, i comptant les versions típicament més crítiques de l'esquerra independentista, podem dir que hi ha veus que apunten cada vegada el mateix. Espanya no ens vol, definitivament.

Les interpretacions no coincideixen, però, en la solució; i sobretot, en el tempo, en el ritme de les posicions que cal prendre. Segurament, la sentència farà evolucionar aquestes posicions. I la manifestació del 10 de juliol, com a resposta, exerceix d'ariet sobre l'estat d'opinió general. Potser qui ho va dir més clarament va ser Jaume Cabré, flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb una legitimitat intel·lectual fora de discussió. I en això coincideix amb Joan Solà, Premi d'Honor des de fa ja un any, que va ser qui va llançar el primer advertiment seriós. La llengua catalana no sobreviurà sense la independència. I certament, pot sobreviure amb bon estat de salut sense un marc polític propici? O dit d'una altra manera, pot haver-hi aquest marc polític propici sense la independència de Catalunya?

L'evolució del catalanisme portarà necessàriament a la resolució d'aquests dubtes. I tot fa pensar que la interpretació que la menarà ja no serà la que dubtava dels somnis independentistes, desitjos tel·lúrics de patriotes sentimentals, sinó la interpretació racional dels fets i de les possibilitats. Avui és difícil justificar que sense independència els catalans puguem aspirar a res. Perquè no hi ha, sentència en mà, alternatives. Ni ningú no les pot proposar sense quedar atrapat en les interpretacions més càndides de la situació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat