El congrés federal que aquest cap de setmana celebrarà el PSOE ajudarà a deixar entreveure què pot passar al conclave nacional del PSPV, que s'esdevindrà a Alacant del 30 de març a l'1 d'abril del 2012.
País Valencià ·
I l'actual secretari general de la federació socialista valenciana, Jorge Alarte, ha decidit jugar-s'ho tot a una carta, la d'Alfredo Pérez Rubalcaba.Una aposta molt i molt arriscada que li podria costar el càrrec.
Perquè la majoria del PSPV-PSOE farà costat Carme Chacón, la candidata alternativa. La catalana ha rebut el suport entusiasta del 70% dels delegats que seran presents a Sevilla; en part pel missatge regeneracionista que assegura encarnar i en part perquè el posicionament en favor seu presuposa un posicionament en contra d'Alarte, que enfila la recta final del 12è congrés del PSPV en la pitjor situació possible: amb una demarcació de Castelló del tot controlada pel seu rival del 2008, el lermista Joaquim Puig; amb la d'Alacant encara capitanejada per l'exministra Leire Pajín, que se n'ha distanciat després d'haver-lo ajudat a ser secretari general i que ara és molt més propera a Puig; i fins i tot amb seriosos problemes a València, que semblava el seu feu, però on la pinya feta pels lermistes i Esquerra Socialista ha donat fruits. A tot això cal afegir que Francesc Romeu ha aconseguit fidelitzar nou delegats de la setantena llarga que enviarà la federació a València. Com Manolo Mata (d'Esquerra Socialista), Romeu ja ha avançat que optarà a liderar el PSPV-PSOE, sempre que aconseguesca els suports escaients a la fase de recollida d'avals, és clar.
El ben cert és que el futur d'Alarte és negre com el carbó, i tan sols una victòria rotunda de Rubalcaba podria salvar-li el coll. Per bé que ahir va assistir a l'acte central de Chacón amb els delegats valencians, Alarte hi va anar per deferència i com a delegat electe que és, no com a seguidor d'aquesta. De fet, va accedir a la sala d'actes de la seu socialista valenciana darrere de Pajín i Puig, que sí s'han mostrat actius en la defensa de la candidatura chaconista.
Si Chacón n'és l'escollida, atorgarà plena llibertat al tàndem en qüestió a fi que substituesquen el secretari general valencià. I si el guanyador resulta ser Rubalcaba, Alarte només ho tindrà una mica menys malament. Bé del tot, sembla que tampoc no ho tindrà pas, perquè la percepció estesa al si de la formació és l'absoluta incapacitat d'Alarte a plantar cara al PP, ni tan sols amb un president afectat per la corrupció que es va veure obligat a dimitir.
L'escenari preelectoral del PSPV-PSOE és el següent: Alarte està ben disposat a continuar, tot i que va garantir que plegaria en el cas de no millorar de manera sensible el resultat de Joan Ignasi Pla del 2007, i va empitjorar-lo considerablement, però ho al·lega a la crisi econòmic i sempre esmenta la caiguda de Lehman Brothers com a fet impensable que va desencadenar tot plegat. Enfront seu hi ha el vell enemic Romeu, de qui n'és coetani i que va tenir com a pare polític (com ell) el més endavant 'assassinat' Ciprià Ciscar; l'advocat Mata, ex-regidor a València i ex-diputat a les Corts, a més de destacat membre d'Esquerra Socialista; i qui decidesca presentar, en cas que siga així (cosa molt probable) el sector lermista de la formació, que de no ser Puig seria l'ex-alcalde de Gandia José Manuel Orengo.
Serà difícil que Romeu i Mata puguen aspirar a superar el 15% d'avals dels delegats del país necessaris per tal de concórrer a la votació final del congrés, però no és descartable que ho aconseguiren de manera unificada. Un pronòstic impensable a hores d'ara, atès que tots dos han dit que són a la cursa per esdevenir-ne els vencedors, i sense aliances.
Per tant, qui millor ho té és el candidat encara no anunciat el lermisme, ja siga Puig, Orengo o un altre. El suport de Pajín els aporta molts suports al sud, i el nord el tenen pràcticament conquerit del tot. Només haurien d'obtenir un resultat mínimament bo a València per reeixir-ne. Si dissabte guanya Chacón, aquest punt d'incertesa quedarà esvaït... I només caldrà saber quin dels dos aspirants lermistes dóna el pas de representar aquest moviment, que no és majoritari però sí molt influent. Ni Romeu ni Mata ni Puig ni Orengo no són diputats a la cambra valenciana, però, un aspecte que posaria el partit en una situació anàloga a la del període 2000-2003, quan Pla va haver de fer oposició més enllà de les Corts (els portaveus al parlament van ser Antonio Moreno, primer, i Joaquim Puig, després) i també d'Alarte mateix, que va patir aquesta mateixa inconsistència del 2008 al maig passat, amb Ángel Luna com a portaveu davant Camps.
