Francisco Camps

València · Aquell dia, a les instal·lacions del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), tindrà lloc l'audiència prèvia a la celebració de la vista oral en què el cap del Consell serà jutjat per un presumpte delicte de suborn passiu impropi. Camps, segons es desprèn de la instrucció, hauria rebut més de 40.000 euros en roba de manera gratuïta. La pena a què s'exposa, tot i no ser excessiva (una multa una mica superior a aquesta xifra) des del punt de vista pecuniari, sí que oprta implícita una notable càrrega de deshonra i de desprestigi pel seu nom i per la institució centenària que presideix de fa vuit anys.

Perquè el judici sembla, ara sí, factible com mai. L'instructor de la "causa dels vestits", per què han estat imputats, a més de Camps, el seu exvicepresident (Víctor Campos), el seu exsecretari general al PPCV (Ricardo Costa) i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme (Rafael Betoret), té clar que cal resoldre a un judici allò que ni els uns ni els altres no han encertat a esclarir a les declaracions prèvies davant la justícia, çò és, que no van rebre regals d'una trama corrupta en funció del càrrec que representaven.

Totes les parts hauran de presentar els seus arguments definitius aquest dimarts, però res no sembla que puga fer variar la idea que José Flors, el magistrat instructor, té feta d'aquest cas. No debades, Flors va escandalitzar-se quan, ara farà dos anys, la sala civil i penal del TSJCV, aleshores comandada per Juan Luis de la Rúa, va acceptar l'arxivament de la causa. Una causa que reobrí el Tribunal Suprem per un contundent cinc a zero i que ha menat a la situació actual, en què Camps segurament es trobarà amb un judici oral, amb jurat popular, per a la propera tardor. Flors no va acceptar la realització de més proves ni l'admissió de nous testimonis, cosa que fa preveure que, en efecte, tan sols haurà de concretar la data de la vista en qüestió.

En el cas probable que divendres de la setmana vinent s'encete el procés oficial previ al judici, aquest podria coincidir amb la campanya electoral espanyola, o com a mínim amb la precampanya. La imatge de Mariano Rajoy a València, demanant el vot en nom d'un partit que al País Valencià és presidit per un presumpte culpable, pot fer-li tant de mal que ningú no descarta, a hores d'ara, una possible destitució teledirigida des de Madrid. Paula Sánchez de León, única vicepresidenta del Consell i persona de la confiança de Camps, ben bé podria ser qui en prenguera les regnes.

Aquest mateix juliol, per tant, començaria l'elecció dels membres del jurat, que seran seleccionats per cadascuna de les parts en litigi. Cadasuna podrà rebutjar-ne un nombre concret, i els que en queden hauran de sotmetre's a una entrevista que certifique la preparació suficient i la no-relació amb cap de les parts interessades. Seria la primera ocasió en què el TSJCV dirimira un judici per aquesta via, així com també la primera en què el president d'una comunitat autònoma de l'estat espanyol siga jutjat alhora que ostenta aquest càrrec de màxima representativitat.

Malgrat tot, la sort per Camps és que la sala cel TSJCV ha descartat d'afegir-hi la causa que estudia el possible finançament il·legal del PPCV –per què sí que serà encausada la resta de la cúpula popular valenciana de l'any 2007–, que a més va per un camí més lent, gràcies al qual potser no es resoldrà fins d'ací tres o quatre anys. En el "cas dels vestits", la resolució és imminent. Abans de Nadal, en un sentit o en un altre, hi haurà una sentència. Que Camps hi arribe com a president sembla, això sí, una autèntica quimera.