El dictador Franco va morir al llit sense ser jutjat. Trenta dos anys deprés d’aquella mort, que va donar pas a un període que molts van anomenar transició democràtica definitiva -malgrat que incorporés molts franquistes convençuts alguns dels quals avui segueixen en actiu i que encara avui no s’hagin resolt qüestions d’encaix territorial i nacional en el model d’Estat que van proposar aquells líders polítics- l’ombra del dictador segueix present en molts àmbits de la nostra societat.
Alguns la volen mantenir ben viva, motiu pel qual maleeixen un projecte de Llei de Memòria Històrica del PSOE que en realitat només vol posar punt i final, no reestablir realment la memòria de les víctimes del franquisme. Però aquest projecte no ordena la retirada immediata dels símbols d’aquell període, més encara, al Valle de los Caídos, punt de trobada dels residus falangistes i l’extrema dreta d’alguna formació política, només s’hi prohibiran les concentracions de to preconstitucional, però en cap cas s’enderrocarà el monument.. Pel que fa a la nomenclatura i símbols al carrer, serà difícil poder netejar a fons el país a mig termini.
Però cal lloar iniciatives com la que durà a terme l’Ajuntament de l’Hospitalet, a instàncies d’una moció presentada pel grup d’ERC, que el 2004 va demanar la retirada d’una creu franquista que encara es pot veure a la Plaça de l’Església del barri de Santa Eulàlia. És un primer pas, important en una de les ciutats de Catalunya que conserva més símbols franquistes. El regidor d’ERC a l’Hospitalet, Eduard Suàrez, insisteix que cal continuar lluitant per eliminar fins al darrer símbol de la ciutat: “encara queden una cinquantena de carrers importants que porten noms de personatges il·lustres del franquisme, i a més, som una de les poques ciutats que tenim la nomenclatura d’aquests carrers en castellà. Actualment, hi ha una comissió que treballa per la democratització plena de l’Hospitalet en aquest sentit”. D’altra banda, el grup d’ERC, que no forma part de l’equip de govern, també està treballant perquè el consistori elimini totes les plaques de vivendes de protecció del franquisme que conserven l’escut falangista, però Suàrez reconeix que això costarà molt més, “perquè l’Ajuntament no té voluntat política. Retirar la creu suposa poca feina, però treure les plaques implica anar a parlar amb els propietaris dels pisos, i això ja es veu que no tenen ganes de fer-ho, massa feina”. A Catalunya, diverses entitats i persones a títol individual treballen per aquesta democratització plena del país, que no només passa per anar a votar cada quatre anys i elegir uns representants, sinó per eliminar qualsevol símbol d’una repressió que va enfonsar el país socialment, culturalment, econòmicament i nacionalment.
