Una de les claus de la crisi actual és la falta de confiança entre els diferents actors que intervenen a l'economia. s cert que tot s'inicia amb la crisi provocada per la fallida d'entitats per les inversions en les conegudes hipoteques subprime'. Després, l'expansió de la crisi a les altres parts del planeta, ve motivada en part també per aquesta manca de confiança. Els bancs, alguns dels quals se saben cada vegada més endeutats, no es tenen confiança entre ells i no es deixen diners a crèdit i aquesta situació provoca que els diners tampoc arribin amb fluïdesa a les empreses i als ciutadans, provocant seriosos problemes a l'economia en general.
I és en aquest entorn de la crisi que la falta de confiança entre els diferents actors provoca dificultats que s'afegeixen a la sabuda por del diner, el qual necessita un entorn estable perquè els seus propietaris se sentin segurs i apostin per invertir, per consumir i pel que és més important, per crear economia productiva, per crear empreses, per desenvolupar projectes que a la llarga creïn llocs de treball.
Tot el que s'ha escrit sobre la crisi no és bo per la confiança i menys quan el que es comprova és l'acció de directius de grans empreses que han fet veritables males gestions i que, a més, cobren sous desorbitats i, si és produeix el cas del seu cessament, tenen monumentals compensacions econòmiques. s d'esperar que a la propera reunió del 2 d'abril del G-20, amb els estats més industrialitzats i els emergents del món, s'arribi a un consens que permeti establir pautes per l'economia del futur, basades en regular les relacions econòmiques i empresarials i també una visió ètica del mercat i dels seus actors.
Si s'aconsegueix un consens en aquestes matèries, la reunió haurà valgut la pena; sinó, encara situarà més a la societat en la incertesa. I és en aquest escenari que la Unió Europea ha de jugar un paper important, traslladant a aquesta reunió del G-20 el consens que ha fet gala els darrers dies pel que fa a la crisi econòmica, amb propostes de més control del mercat, amb l'objectiu de generar un espai de confiança i d'ètica, a part de mesures per reactivar l'economia i la liquiditat, que permetin un cert optimisme entre els actors socials i econòmics.
