Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de d'abril del 2014 | 17:21
Opinió
Marta Rovira
Sociòloga

El boomerang

El debat sobre la petició del Parlament de Catalunya per a realitzar una consulta sobre la independència de Catalunya ha anat com s'esperava, amb els arguments sabuts d'antuvi. Però no ha estat un debat en va.

Era un debat del tot necessari, imprescindible. Els tres representants del Parlament hi han deixat un missatge molt clar: el poble de Catalunya vol que sigui consultat sobre el seu estatus polític.

La resposta ha estat igualment clara: l'estatus polític de Catalunya el decideixen els espanyols. Cap concessió, cap porta oberta a negociar la consulta que els catalans demanen i que, cal recordar-ho, els espanyols no demanen. Per això els arguments a favor d'una consulta "a tots els espanyols" sonen tan a escaramussa, a gat amagat, a proposta deshonesta. Simplement no se sosté. De la mateixa manera que ja no és sostenible la posició d'un Congrés que no fa propostes, que no planteja cap transaccció, que no estudia cap via real cap enlloc.
Amb aquest "no" sense negociació, Catalunya  té ara la legimitat per plantejar altres vies"
El debat al Congrés ha servit sobretot per escenificar la fi de l'autonomisme com a proposta política d'encaix de Catalunya dins el marc constitucional espanyol. I la Constitució espanyola ha esdevingut encara més un instrument afeblit. Una Constitució que no permet recollir les aspiracions dels ciutadans, és una via morta, com molt bé il·lustrava (aquesta vegada sí) el diari ABC en portada.

Però una via morta que sucumbeix en la pròpia fi que assenyala. Els polítics espanyols haurien de sentir-se obligats a repensar del tot la política espanyola en un segle XXI ple de nous matisos polítics, en què tenir cintura és fonamental. Però actuen en la direcció contrària, en la del "no". Ja ho va dir Albert O. Hirchman a Exit, Voice and Loyalty : Responses to Decline in Firms, Organizations, and States (1970). Si no es té veu, ni cap relació de lleialtat amb l'Estat, només queda la tercera opció: la sortida.

La negativa que ha llançat el Congrés espanyol és com un boomerang, que es projecta en direcció contrària amb una força multiplicada. Amb aquest "no" sense negociació, Catalunya  té ara la legimitat per plantejar altres vies, altres sortides a la voluntat dels seus ciutadans de votar sobre el seu futur polític. Ha adquirit el dret legítim per buscar pels propis mitjans allò que l'Estat li nega.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Marta Rovira
Indica publicitat