També han fet emergir noves dinàmiques socials i han castigat severament la principal força del nacionalisme espanyol, fins a fer-la irrellevant en els municipis, tot i afavorint alhora les forces autònomes del País Valencià, de Ses Illes i d'Euskadi. El resultat final és un Estat espanyol més feble, una Catalunya més forta i una certa divisió social.

És bo constatar que  la intersecció de l'eix nacional i l'eix social ha afavorit l'increment de la participació ciutadana a casa nostra i ha aportat una major sensibilitat vers les problemàtiques socials que afecten la majoria de la població. A Catalunya avui l'eix nacional i l'eix social són complementaris i es reforcen mútuament, si bé cada un té la seva dinàmica. De fet, és la independència el que accelera el procés de democratització general de la societat i potser per això s'explica l'interès d'alguns  per enfrontar-los.

A mesura que ens acostem al dia 27S, algunes persones, forces i grups de pressió centren el seu afany en enfrontar i dividir a la població i posen l'accent en separar els  factors  de mobilització democràtica, social i econòmica del poble català.  A l'estat li preocupa l'exercici de la llibertat nacional, la secessió del nostre país i la capacitat per afrontar autònomament la solució dels problemes socials, econòmics i estructurals que han provocat tant la greu crisis financera, com el model neoliberal i elitista de dirigir l'economia i el propi sistema de dominació oligàrquica espanyola.

En aquest sentit es busca la fragmentació social per incidir millor en la fragmentació partidista i la divisió de la ciutadania. Quan la realitat ensenya que la suma de sensibilitats polítiques i de les necessitats socials agafen major força a l'entorn de l'objectiu comú de la independència, la separació de l'estat espanyol i la construcció del nou estat assentat en la sobirania i solidaritat del poble català, que permeti una nova equitat social, un creixement sostenible i solidari de l'economia i la riquesa de la societat catalana, en el context europeu.

Davant d'aquesta perspectiva la proximitat del 27S fa aparèixer noves amenaces:

La incitació a l'odi social per provocar l'enfrontament i divisió al si del poble català, expressat demagògicament per la crida de Podem a predicar l'odi al President Mas i les manifestacions d'altres organitzacions quan  afirmen que cal prioritzar l'enfrontament amb en Mas perquè consideren que el que ell representa no hi cap en el seu diletant procés independentista. És un clar intent de recuperació d'un atavisme social i primitivisme destructiu, que va superar històricament el marxisme al segle passat per ser inoperant socialment i políticament, tot i que alguns ho han oblidat. Ara reapareix sota noves formes polítiques  que es deixen portar de la mà per la SextaTV  i altres televisions i mitjans de comunicació espanyols, que pretenen confondre i desorientar la població.

La repressió a l'independentisme i a les institucions catalanes que anuncia l'última sentència del Tribunal Constitucional pretenent anul·lar la consulta del 9N, així com l'anunci de noves actuacions contra la creació d'eines d'estat per la Generalitat, les possibles inhabilitacions del President Mas i les Conselleres Ortega i Rigau en el procediment de la querella en curs, o la prohibició de la manifestació de l'11 de setembre, que portaria a transformar-la en un nou acte de desobediència cívica, democràtica i massiva, com el passat 9N. No hi ha dubte que l'evolució del Tribunal Constitucional cap a un nou Tribunal d'Ordre Públic, de nefast record  franquista, indica clarament les intencions del govern espanyol contra el moviment democràtic per la independència. No ens confonguem,  la independència és certament una autèntica revolució democràtica per alliberar-nos del poder de l'estat espanyol i construir la república democràtica de Catalunya. La tensió política anirà en augment i hem d'estar preparats, serenament i pacíficament, amb decisió, fermesa i la màxima unitat possible. La societat civil catalana tindrà un gran protagonisme.

L'ofegament econòmic i cultural del país s'incrementarà en aquest context. Es van alentint els pagaments de l'estat i sembla que es vulgui provocar una major tensió social en tots aquells segments econòmics, professionals i dels treballadors que depenen directament o indirectament de l'estat, alhora que ho aprofiten per desprestigiar les institucions de la Generalitat. La llengua i l'escola tornen a estar el centre de l'atac de les reformes del govern central. A l'estiu viurem situacions de restriccions financeres insospitades per un país que excedeix en les seves aportacions a l'estat espanyol, amb l'objectiu de crear inquietud i malestar. Els límits sanitaris son provocats per l'estat, de la mateixa manera que la falta de protecció de les famílies que estan sent desnonades per les institucions financeres. L'objectiu de l'estat espanyol serà provocar situacions caòtiques que generin intranquil·litat i por en el màxim d'àmbits possibles. La nostra reacció ha de ser la serenitat, la fermesa i la confiança en el procés sobiranista. El 27S el poble parlarà i decidirà el seu futur i afrontarem solidàriament els problemes immediats.

Aquestes amenaces es sumen a la campanya mediàtica sobre la divisió de tots els partits polítics catalans. És cert que la revolució democràtica d'independència nacional obliga a transformar els vells i nous partits politics en forces polítiques de nou estil, més obertes i properes als ciutadans, definides forçosament a l'entorn del projecte de secessió i independència i a l'exercici de la sobirania dels ciutadans per construir lliurement el seu futur. Les divisions internes dels partits son autèntics exercicis  de reorganització de les forces polítiques a la tasca de l'alliberament nacional i democràtic, d'identificació popular amb els objectius a conquerir, i de la necessitat de ser fidels a la voluntat del poble català.

Les properes setmanes tota la vida política es polaritzarà en la realització de les eleccions plebiscitàries del 27S i en el triomf o derrota de la proposta d'independència. La claredat, la fermesa, la serenitat i la unitat han de ser les nostres eines per guanyar. L'alegria ens acompanyarà el 27S!. Endavant!!!!