València · A les eleccions del proppassat 22 de maig, la distància amb el PP va ampliar-se fins els 21 punts, tres més que el 2007. El resultat dels comicis espanyols del 20 de novembre encara serà més pobre, en comparació amb el que van obtenir els anys 2004 i 2008.

Alarte havia assegurat que abandonaria la secretaria general del partit si a les eleccions valencianes d'enguany no millorava "sensiblement" els resultat del PSPV del 2007. Va fer miques el 35% de Joan Ignasi Pla, però el seu minso 28% no va implicar la seua marxa. La raó, segons que va explicar la mateixa nit electoral, és que "el món del 2008 no s'assembla gaire al del 2011". La crisi com a excusa, novament.

De moment, un vell enemic d'Alarte, el coetani Francesc Romeu, ja ha avisat que aspirarà a liderar la federació socialista valenciana. Va dir-ho al juliol, un mes després de la desfeta a les urnes, com també va fer Alarte quan Pla va patir l'ensorrada del 2007 i va anunciar que un any més tard abandonaria la secretaria general. Alarte va estar-se un any i escaig recorrent el país, com ara també farà Romeu. Una altra cosa és que aquest últim, amb un discurs força més valencianista i esquerranós, aconseguesca de reunir els suports de qualitat que sobtadament va recollir Alarte a la cursa d'ara fa quatre anys. No ho tindrà gaire fàcil.

El poder del socialisme valencià és escassíssim, però el poc que hi té és en mans de gent propera a Alarte: les alcaldies d'Alcoi, Vila-real i Mislata, per exemple, o els grups de les Corts i de les tres diputacions. Tots ells són deutors del secretari general, que voldrà activar-los perquè li presten un suport necessari. Alarte no té colla, més enllà d'ells, i la seua voluntat de disposar d'un segon intent d'accedir a la Generalitat (tan sols compta 37 anys) no es veurà acomplida si abans no és capaç de teixir complicitats amb segments descontents amb ell. Perquè no sols Romeu s'ha postulat com a nou líder. Encara que no ho ha explicitat formalment, Manolo Mata també pensar optar-hi. Pertany al corrent Esquerra Socialista, minoritari al si de la formació però amb un prestigi important, i sobretot compta amb la simpatia de persones que han estat a prop d'Alarte i se senten desencisats: Jesús Ros, Andrés Perelló, Ana Noguera, Isabel Escudero... Si Mata és capaç de conformar un grup heterogeni d'actius del partit, perfectament podria assolir el 20% dels suports de delegats que calen per poder aspirar a la secretaria general del partit durant el congrés nacional. Una altra possibilitat, en absolut descartable, és que aquesta hipotètica candidatura es fonga en una de sola amb la que encapçala Romeu. Una mena de pacte com el que el 2008 van fer el lermista Joaquim Puig, el corrent Esquerra Socialista i Romeu mateix.

Quina posició puga prendre el neolermisme és fonamental, enmig de tot plegat. Representen, si fa no fa, un terç del partit, i si continuen del costat d'Alarte, com estratègicament van decidir de situar-se abans de les eleccions d'enguany, serà difícil que l'alaquaser no gaudesca d'un segon intent a la secretaria general. Puig, però, podria tenir una estratègia pròpia dissenyada per descavalcar aquell del poder intern. En passar els comicis estatals, de què ha estat nomenat director de campanya al País Valencià, resultarà més senzill d'intuir quines passes donarà Puig i el seu grup.

Siga com siga, la cita del 2012 no tindrà un factor tan determinant com a l'anterior va ser-ho Leire Pajín. Era la secretària d'organitació federal del partit i, com a mà dreta de José Luis Rodríguez Zapatero, pintava força més que no ara... I que d'ací a uns pocs mesos, quan probablement ni tan sols serà ministra. Si el 2008 la seua posició –poc entusiasta però decisiva– en favor d'Alarte va resultar clau, ara no serà igual. Alarte ha perdut aquesta crossa, i no és pas poca cosa.