València · Abans de fer retallades de tipus social, Fabra va proposar-se'n de fer-les allà on podien sobrar, i en aquest sentit la festa grossa pot haver arribat a la fi.

El primer gran esdeveniment que abandona el País Valencià és la Global Champions Tour d'hípica, que cada any se celebrava a l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. S'hi donaven cita cognoms tan aristòcrates com Onassis, Borbó o Casiraghi, però la cita ja és història. Enguany no farà parada al cap i casal. Es tracta del certamen eqüestre per excel·lència arreu del planeta, una d'aquelles coses que Camps i l'alcaldessa Rita Barberà no volien deixar escapar però que ara la crisi ha obligat a cancel·lar. El proppassat maig va tenir-hi lloc la tercera edició consecutiva a València, la darrera que incloïa el contracte amb els organitzacions del campionat en qüestió. L'ampliació d'aquest a quatre anys més ja ha quedat en orris, tot i els intents dels promotors de l'esdeveniment de deixar-ho més barat.

La següent cita que podria tenir les hores comptades és l'Open 500 de Tennis. Camps, un gran afeccionat a aquest esport, va tancar un acord amb els organitzadors del calendari tennístic internacional pel qual l'Àgora de la Ciutat de les Ciències n'acollia una edició anual, entre l'octubre i el novembre i a pista coberta. Els noms dels participants en l'esdeveniment mai no ha estat excels, sinó tot al contrari, i tot sovint ha costat d'omplir els seients del recinte. El conseller d'Hisenda de la Generalitat, José Manuel Vela, ha apuntat, en aquest sentit, que tant l'hípica com el tennis són proves "probablement no tan justificades com unes altres". Camps, que aquests dies sovinteja el Club de Tennis de València, el seu primer cercle d'amistat més enllà de la família, no se'n sap avenir. I l'antecessor de Vela i també ex-conseller seu, Gerardo Camps, encara menys. Quan Vela era secretari autonòmic d'Hisenda, el seu cap defensava de manera aferrissada tots aquests esdeveniments.

Quines proves sí que són "justificades", doncs? Un parell, i amb matisos: la Fórmula 1 a València, per què la Generalitat abona una quantitat desconeguda a Bernie Ecclestone, i potser per una qüestió de repartir els premis, la Volvo Ocean Race, que té com a punt d'eixida i d'arribada la ciutat d'Alacant. En tots dos casos, la pervivència dels esdeveniments sembla garantida... Ni que siga amb discontinuïtat.

Perquè, en efecte, Fabra valora l'opció que la Fórmula 1 s'alterne amb Barcelona, un any cadascuna de les ciutats, i Ecclestone fins i tot rumia d'oferir d'entrar a la roda la ciutat de Palma. Si això passara, i ni que fora al món de l'automobilisme, la presència dels Països Catalans seria més visible que mai. El cànon anual gira pels volts dels 17 milions, una xifra molt elevada, si tenim en compte que Camps sempre va garantir que el gran premi anual no costaria "un sol euro" als valencians. El seu impacte econòmic, això sí, és molt més alt que no el de l'hípica o la vela. Siga com siga, la dada és de volada, sobretot quan institucions com ara l'Ajuntament de València acaben de cancel·lar unes altres cites costoses per l'erari públic: la Mostra de Cinema del cap i casal n'és l'exemple més paradigmàtic. Costa 1,7 milions anuals, més de quinze milions menys que no la Fórmula 1, i tenia força més solatge: 30 edicions consecutives, que aviat és dit.

La Volvo Ocean Race podria sobreviure-hi, doncs, però potser també entrant en un escenari d'alternança amb unes altres ciutats del món. El retorn de la vela és molt inferior que no el dels bòlids, i tothom n'és ben conscient, Fabra inclòs. Una altra cosa és que puga tallar l'aixeta al sud, que pesa gairebé tant com la resta de comarques del país juntes. Una cosa que encara sembla més utòpica és la possibilitat que la Copa de l'Amèrica torne a tenir lloc a València. Malgrat tenir-hi les infraestructures enllestides i la predisposició oberta de Barberà, les disputes entre els seus participants, que es remunten al seu pas per València, fan inviable ara com ara una reedició ací. Ni que siga de rebot i per problemes externs, això ja s'ho ha ben estalviat, el president Fabra... I el més que probable nou president espanyol, Mariano Rajoy, atès que en aquest cas el govern espanyol forma part del consorci. Un consorci que Barberà vol aprimar des del punt de vista de les nòmines. Gairebé cobren tant com costa organitzar la Mostra que el 2012 ja no se celebrarà.