La inèdita iniciativa del govern de les Illes Balears, que aquesta setmana ha aprovat que "els Països Catalans no existeixen", el consagra com el primer executiu del món dedicat a centrar esforços en funcions més enllà de les pròpies com és negar part de la història del territori.
El paper que aquesta setmana ha fet el govern balear presidit per l'impopular José Ramón Bauzá no s'allunya massa de la imatge d'un infant desprotegit, espantat, que es tapa la cara a la vista d'allò que més l'espanta, amb l'objectiu que l'objecte de por desaparegui.
La copia, fins al màxim extrem, de l'escena duta al més alt nivell institucional de les Illes s'ha dut a terme aquesta setmana. El govern de les Illes Balears ha sentenciat avui de manera institucional que els Països Catalans no existeixen.
Recorden la cita 'que la por canviï de bàndol?' Heus ací el per què de tot plegat"
Ni el llarg recorregut històric dels Països Catalans, ni la cultura i llengua compartides entre els territoris ni tampoc la vigència dels lligams entre els seus territoris ni la validesa que bona part de la seva població l'hi aporta encara. Res. La negació de l'existència d'un terme com 'Països Catalans' és cosa d'una sentència, d'un 'et dic que no!' mentre em tapo els ulls.
La por remanent, però, la por de rerefons, la por del govern balear que, tot i disposar d'una absolutíssima majoria, aprova una bajanada com l'esmentada, és l'important en aquest despropòsit. Recorden la cita que la por canviï de bàndol? Heus ací el per què de tot plegat, el quid de la qüestió: la societat civil, la política, l'ensenyament, la cultura i els mitjans de comunicació propis de les Illes Balears bateguen, i això els espanta.
Les darreres mobilitzacions ciutadanes, les vagues generals a l'ensenyament, els moviments de l'esquerra nacional al territori i l'acompanyament de la societat i política del Principat remouen les vísceres a Bauzá i companyia, i un govern que no sap governar en democràcia només pot mostrar una única reacció: espantar-se de l'opinió de la societat.