La consolidació de l'Assemblea Nacional Catalana com a gran plataforma de l'independentisme representa un punt d'inflexió molt rellevant en la dinàmica política dels darrers anys.
D'una banda, perquè és la culminació d'un procés de sensibilització social que ha comportat èxits molt importants: les consultes ciutadanies, les manifestacions, les campanyes...
D'altra banda, la iniciativa és doblement rellevant perquè es proposa d'organitzar tot aquest conjunt de persones cada vegada més nombrós que reclamen la independència i que formen part d'un magma que no representa cap opció política en concret. Aquesta transversalitat converteix l'ANC és una eina d'expressió ciutadana sense precedents.
Però allò que ofereix més garanties de la feina que pot fer l'ANC per la independència és la seriositat que ha mostrat fins ara. És molt possible que ens trobem en una situació de compte enrere en què les decisions que es prendran seran transcendentals per al futur del país. Per això, cal esperar que l'ANC faci bé sobretot dues coses. En primer lloc, el manteniment de la transversalitat.
Caldrà que l'ANC faci una tasca de difusió a tots els sectors socials per implicar-los en una Catalunya de tots"
Si fa uns anys prevèiem que l'independentisme només podia guanyar força social creixent de forma transversal, ara sembla que s'està produint precisament aquesta condició. No hi ha cap força política que pugui capitalitzar per si sola aquest moviment social, i alhora la presència d'independentistes a tots els partits d'adscripció catalana produeix un efecte legitimador sense precedents de la proposta independentista.
En segon lloc, com ja es va apuntar al Palau Sant Jordi el dia 10 de març, caldrà que l'ANC faci una tasca de difusió imprescindible a tots els sectors socials, preferentment aquells sectors que tenen una adscripció nacional espanyola. I cal fer-ho no tant per evitar el rebuig a la independència en un virtual referèndum, sinó per implicar-los en el compromís per una Catalunya de tots. De les raons de la manca de convenciment, o fins i tot del rebuig a la independència de Catalunya, se'n poden aprendre moltes coses. I ara cal fer-ho tot molt bé. Perquè sigui una hora ben curta.